Campos i Ramos parlen sobre la lluita antifranquista

La primera vaga d’Aismalibar, als anys seixanta, marca l’inici de l’esclat del moviment obrer a Montcada i Reixac. Després vindrien més mobilitzacions a d’altres empreses com General Cable i Motor Ibérica, on cada vegada pren més força el nou sindicat CCOO, i la gran vaga general liderada per Sabadell que va marcar el futur del moviment obrer a la comarca. Així va començar la seva intervenció l’exalcalde Montcada i Reixac, Josep M. Campos, a l’acte que va organitzar divendres l’Assemblea de Joves al Casal El Brot per donar a conèixer entre els més joves com va ser la lluita antifranquista al municipi. L’altre convidat, el cronista local Ricard Ramos, va parlar sobre el paper de les associacions de veïns “que, a més d’organitzar actes festius i reclamar millores per als seus barris, es van convertir en instruments de lluita política contra la dictadura”, va remarcar. A finals dels anys seixanta el PSUC pren força a Montcada i es converteix, segons Campos, “en la força política més organitzada del municipi”, tot i que també hi havia una gran diversitat de partits d’esquerres minoritaris com Bandera Roja, el FRAP, ERC i el PT, entre d’altres, tots ells clandestins. A Montcada el PSC no es fundarà fins al 1978.

 

Campos també va recordar la seva arribada al poder a les primeres eleccions democràtiques a l’ajuntament com a cap de llista del PSUC: “Vam trobar un consistori sense cap estructura organitzativa, amb una política de recaptació casolana i uns serveis a la població molt precaris”. Campos va rememorar l’intent de cop d’estat de 1981 i la rapidesa amb què va reaccionar la gent del partit “que no estava disposada a perdre les cotes de llibertat que s’havien assolit“.

 

Ramos, que investiga sobre la Guerra Civil i la postguerra al municipi, considera que l’afusellament d’un miler de persones –no només de Montcada, sinó de Barcelona i la resta de la comarca– al cementiri municipal a mans de comitès revolucionaris, va crear un sentiment de culpa en la memòria col·lectiva i va enfosquir la dura repressió del govern de Franco després de la guerra, “que va costar la vida a més d’una vintena de montcadencs”, va assenyalar.