Comerç i Cultura promouen els àpats tradicionals i el comerç de proximitat

En una diada de Reis tan tradicional, on cada vegada proliferen més productes industrials, els pastissers i l’Ajuntament han decidit promoure el tortell de reis com a producte artesà de qualitat. Per això, les regidories de Comerç i Cultura han impulsat el consum d’àpats gastronòmics típics de cada festa que sigui també un estímul per al comerç de proximitat que tenen obradors.

El consistori ha estrenat una campanya als establiments on es pot llegir: “Aquí es ven el tradicional tortell de reis“. “El projecte vol unir la gastronomia tradicional de festa, com el tortell de reis i de Sant Antoni al gener, o la botifarra d’ou, els bunyols de quaresma, el pa de Sant Jordi i la coca de Sant Joan“, ha explicat a La Veu el regidor de Cultura i Patrimoni, Albert Carandell, . “Des de l’Ajuntament apostem perquè la ciutadania compri cada cop més al seu comerç de confiança al barri”, ha afegit la titular de Comerç, Dámaris Sánchez,

Una tradició que perdura en el temps des del segle III

L’origen del tortell de Reis es troba en les festes d’hivern que feien els romans, on se servien unes coques amb figues, dàtils i mel. Va ser al segle III d.C. quan s’hi va introduir la fava, que llavors era símbol de prosperitat i fertilitat. A la França del segle XVIII, però, un cuiner va voler sorprendre Lluís XV introduint-hi una moneda d’or i, des de llavors, la sorpresa més preuada és la moneda, que després es convertiria en una figureta.

A Catalunya, la tradició de menjar tortell de Reis és força recent i es va implantar a Catalunya a principis del segle XX. La seva popularitat va anar augmentant, empès per l’atractiu de la sorpresa que amaga per als més petits.

El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que les vendes de tortells de Reis artesans superaran el milió a tot Catalunya, igualant les xifres de 2024. Als obradors comencen a preparar-ne a contrarellotge des d’aquest divendres, però en la majoria dels casos no s’enfornaran fins a la nit de Reis o el mateix dia 6, amb l’objectiu que estiguin pràcticament acabats de fer a l’hora de menjar-los.