Cotxes clàssics amb valor sentimental

Jaume Segarra i Manel Santiago, dels Amics dels Clàssics, conserven en perfectes condicions els vehicles que els va regalar el seu pare fa mig segle

Jaume Segarra, amb el SEAT 124 que li va cedir el seu pare quan només tenia 18 anys (Foto: Sara Jiménez)
Manel Santiago, amb el SEAT 127 de 1973, el més antic d'aquest model actualment en circulació (Foto: Laura Grau)

Amb motiu de l’onzena edició de la Trobada de Vehicles Clàssics, que se celebra diumenge vinent a l’exterior del pavelló Miquel Poblet, hem parlat amb Jaume Segarra i Manel Santiago, socis dels Amics dels Clàssics de Montcada i Reixac, que ens expliquen la història de dos cotxes amb els quals tenen un vincle sentimental.

Record de família

Jaume Segarra no oblidarà mai que, amb 18 anys acabats de fer, el seu pare li va cedir el cotxe que acabava de comprar, un SEAT 124 de color blau, perquè anés a treballar fins a Igualada. “Va ser un detall que porto molt a dins i, quan va morir, vaig decidir conservar-lo com un record de família“, explica Segarra, que anys més tard el va pintar de color blanc i li va canviar el motor original. En els seus 53 anys d’existència, la distància més llarga que ha recorregut el vehicle és fins a París i, recentment, ha fet el trajecte fins a Andorra. “Els cotxes clàssics els has de bellugar perquè, si no, es fan malbé”, assenyala Segarra, que és aficionat al col·leccionisme i té dos cotxes antics més, un Golf i un Alpine A110/1400, del qual només se’n van fabricar 130 unitats a Espanya.

Anselm Segarra, pare de Jaume, amb el seu flamant SEAT 124 l’agost de 1971 (Arxiu/JS)

‘El cotxe de la meva vida’

El SEAT 127 que té Manel Santiago també li va comprar el seu pare, que regentava un taller mecànic a Santa Coloma de Gramenet. “Jo hauria preferit un Renault 5, però no vaig tenir opció d’escollir”, explica Santiago, qui reconeix que mai no li va agradar aquest cotxe, que va estar aparcat durant 16 anys en un garatge fins a la mort del seu pare. “A partir d’aquell moment, es va convertir en el cotxe de la meva vida“, recorda Santiago, que va posar-lo al dia tot sol, gràcies als coneixements adquirits al taller familiar. “A mi m’hauria agradat fer de mecànic, però el meu pare sempre deia que amb un machaca-hierros a la família, ja n’hi havia havia prou”, diu Santiago, que va estudiar Biologia i treballa d’administratiu en un centre hospitalari. El cotxe, que ja té 51 anys, va debutar a la I Trobada de Vehicles Clàssics (2013) i, des d’aleshores, ha viatjat per tota la geografia espanyola.

El SEAT 127 de Manel Santiago, al juny de 1987 (Arxiu/MS)

Deixa un comentari