Demanda de justícia i reparació per a les víctimes del franquisme

“És qüestió de voluntat política que els tres poders de l’Estat, el legislatiu, l’executiu i el judicial actuïn per esbrinar la veritat, es faci justícia i es repari l’honor de les víctimes del franquisme”. Amb aquesta contundència es va expressar l’exmagistrat i exprofessor de l’Escola judicial Antonio Doñate en el decurs de la xerrada ‘A propòsit de Garzón, el futur de les víctimes del franquisme’ organitzada dimecres al Kursaal per l’AV de Can Sant Joan i la Plataforma contra la impunitat. A l’acte també van intervenir Teresa Duerto, fiscal de la Fiscalia Provincial de Catalunya, i Juan Ramón Iborra, periodista i escriptor.

 

La Plataforma ha fet diferents xerrades informatives arreu del país en suport al jutge Garzón i reivindicant el dret d’investigar els crims comesos durant el franquisme. El col·lectiu defensa l’actuació del jutge de l’Audiència Nacional actualment suspès per presumpte prevaricació. Segons ha explicat Duerto, Garzón no ha comès el delicte del qual se l’acusa. “Prevaricar és dictar una resolució injusta sense atendre a criteris jurídics i Garzón ha argumentat amb jurisprudència i amb el criteris d’altres juristes la tramitació de les denúncies d’entitats i particulars sobre crims del franquisme d’acord amb el que diu la ‘Ley de enjuiciamento criminal’ vigent”. La Plataforma confia que el jutge sigui declarat innocent i que les denúncies puguin continuar endavant ja que, d’acord amb l’esmentada llei, quan hi ha una denuncia de desaparició per detenció il·legal, els jutges estan obligats a investigar el presumpte delicte, a esbrinar qui ha estat l’autor del mateix i a reparar la víctima. “La detenció il·legal és un delicte que no prescriu fins que no s’ha localitzat la persona, viva o morta, ni tampoc se li pot aplicar la llei d’amnistia del 1977 com alguns pretenen perquè aquesta només afecta els delictes polítics”, ha explicat Doñate per deixar clar que, d’acord amb la llei, no hi ha excusa perquè no es tramitin i investiguin les denúncies per desaparacions durant la guerra i el franquisme.

 

Els tres ponents han coincidit a dir que la transició va tancar en fals les ferides del conflicte bèl·lic, que la llei de la memòria històrica del 2007 “més que fer justícia fa beneficiència” i que cal fer un pas endavant perquè les víctimes i els seus descendents puguin acabar amb el patiment que encara tenen pel fet de no haver pogut saber el destí dels seus familiars. “No és cert que darrera d’aquesta demanda hi hagi l’objectiu de venjança com diuen grups interessats, només hi ha el desig de justícia i reparació”, ha puntualitzat Iborra. Respecte el futur de Garzón, Duarto ha explicat amb detall totes les irregularitats que han envoltat el seu cas i ha dit que s’han presentat dues demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans. “Possiblement aquest intercedirà en el seu favor tenint en compte que el jutge s’ha limitat a complir amb el seu deure”, ha comentat. La conferència, a la qual han assistit més de 60 persones, ha acabat amb un torn d’intervencions per part del públic i amb el missatge dels ponents que cal seguir pressionant des de la ciutadania els polítics perquè es resolguin els crims del franquisme. El 13 de juliol l’entitat farà un acte a Sant Andrià (Ateneu Adrianenc, 19h) sobre els afusellaments feixistes al Camp de la Bota.