Els drets laborals de les dones migrades centren la xerrada que ha organitzat Igualtat

En el marc del programa del 8 de març, la Regidoria d’Igualtat ha organitzat aquest matí a la Casa de la Vila una xerrada-col·loqui adreçada a dones immigrades sobre els drets laborals. En el seu primer acte oficial, la nova regidora de Feminisme i Igualtat, Estela Valdivia, ha donat la benvinguda a la vintena d’assistents.

La xerrada ha anat a càrrec de Kangyun Xiao, advocada i membre de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria, que ha explicat diferents aspectes de la legislació laboral, única per a totes les persones siguin d’on siguin, i ha posat sobre la taula les diferents vies existents per denunciar les vulneracions dels seus drets.

“Lamentablement, el sistema és molt pervers i no té prou mecanismes per protegir les persones de les possibles represàlies per part dels empresaris. Per això, cadascú ha de valorar la seva situació personal i el moment de fer el pas de denunciar”, ha advertit l’advocada, qui reconeix que “al sistema econòmic l’interessa que hi hagi persones immigrades sense regularitzar per poder augmentar els seus beneficis”.

Històries de migració

En el torn de preguntes, les assistents han fet diferents consultes sobre aspectes concrets de la seva situació laboral i personal. Una d’elles és Aura Renquefo, de 29 anys, que ha demanat informació sobre les passes per tenir i demostrar l’arrelament i ha explicat la seva història a laveu.cat.

Animada per una amiga que viu a Montcada i Reixac, Aura va decidir marxar de Colòmbia fa un any per millorar la seva situació i la dels seus fills, de 2 i 12 anys, que van venir més tard amb el procediment de reagrupament familiar, acompanyats de la seva àvia. Tècnica de sistemes informàtics, va començar a treballar com a cambrera en un restaurant fins que va trobar una feina cuidant una persona gran. “Treballo 12 hores diàries i encara no tinc contracte de feina, però sé que haig d’aguantar fins que pugui regularitzar la meva situació”, ha explicat.

Ella i els seus fills viuen en una habitació per la qual paga 600 euros. Ara mateix, té dificultats per empadronar els nens, que sí ha pogut escolaritzar al municipi. Creu que a Catalunya tindran més oportunitats d’estudiar i millor atenció mèdica que en el seu país. “Estic estudiant anglès i tinc la intenció d’aprendre català, perquè estic bé amb aquesta feina, però vull millorar la meva situació”, conclou la jove.