‘El Barça va néixer pel desig d’una colla d’amics de jugar a futbol’

Classe magistral ahir a la tarda a l’Auditori sobre el FC Barcelona i com el context històric va contribuir al creixement del club fins a esdevenir un dels més importants del món. Els ponents van ser dos historiadors de renom, autors de diferents publicacions sobre el Barça, Josep M. Solé i Sabaté i Enric Calpena, qui també és periodista i dirigeix des del 2001 a Catalunya Ràdio el programa sobre història ‘En guàrdia’ -on també col·labora Solé i Sabaté.

La xerrada la van organitzar conjuntament l’Associació Cultural Montcada (ACM) i la Penya Barcelonista, en el marc del 50è aniversari d’aquesta. Després d’una breu presentació de l’acte a càrrec del president de l’ACM, Francesc López, i del membre de la junta de l’entitat Joan Olivares, qui va fer un apunt sobre el llarg currículum dels convidats, els ponents van començar a relatar com va néixer el club fundat per Joan Gamper, l’any 1899.

Nascut a Suïssa (1877), Gamper va arribar a Barcelona el 1898 per motius laborals amb l’objectiu de passar una temporada, però s’hi va acabar instal·lant. Ell havia jugat al Basilea i el seu únic objectiu era crear un club transversal obert a tothom i amb un mínim de 30 socis per poder formar dos equips i tenir equip arbitral propi. “El Barça no es crea per una idea messiànica, sinó obligat per les circumstàncies, pel desig d’una colla d’amics que volia jugar a futbol”, va explicar Calpena. La sorpresa va ser que el públic es va començar a aficionar i a viure els partits amb entusiasme i el club va créixer ràpidament.

El Barça no es crea per una idea messiànica, sinó obligat per les circumstàncies, pel desig d’una colla d’amics

Enric Calpena, periodista i historiador

“Les circumstàncies polítiques del moment van contribuir a fer que el Barça acabés tenint una identitat lligada al país“, va assenyalar Solé i Sabaté. “El 1901 la Lliga Regionalista guanya les eleccions i estén la idea que les decisions sobre Catalunya i el seu futur s’han de prendre des d’aquí; és aleshores quan la premsa militar espanyola comença a equiparar separatisme amb egoisme, mentre els catalans es veuen com oberts i demòcrates, una confrontació que continua avui dia”, va afegir l’historiador.

Calpena i Solé Sabaté van anar relatant els moments més crítics viscuts pel club, com ara el període de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segona República i la Guerra Civil, durant la qual el president blaugrana Josep Sunyol va ser assassinat pels nacionals.

Les circumstàncies polítiques del moment van contribuir a fer que el Barça acabés tenint una identitat lligada al país

Josep M. Solé i Sabaté, historiador

Contràriament al que es podia preveure, després de la guerra el club no va desaparèixer, tot i no ser afí al règim. La imposició de diferents presidents franquistes al davant de l’entitat no va aconseguir, però, acabar amb la identitat blaugrana. A final dels 60, principi dels 70 el Barça no destacava pels resultats. “Es va imposar el sentiment de club perdedor paladí de la justícia, fins que va arribar Johan Cruyff i va canviar aquesta mentalitat”, va dir Calpena.

Per manca de temps, el relat històric es va haver d’interrompre en aquest punt, si bé els dos ponents van coincidir a dir que el FC Barcelona és un instrument de país de primer ordre i representa el que és Catalunya, “un club ple de contradiccions, amb baralles internes, però que sap sobreposar-se als problemes quan la gent s’uneix al seu voltant”, va assenyalar Calpena.

Si bé el present del Barça no va poder ser analitzat, ambdós historiadors van elogiar el paper de l’equip femení com a referent mundial no només pels resultats esportius sinó per normalitzar la presència en el grup de parelles del mateix sexe. “És l’únic club del món amb llibertat per estimar“, va dir Solé i Sabaté.

El president de la Penya Blaugrana, Jordi Gómez, va tancar l’acte destacant el paper de les penyes en suport al club i anunciant més actes amb motiu del 50è aniversari, com ara un sopar de gala al setembre i una mostra fotogràfica a la Casa de la Vila a final d’any –la mateixa que s’ha fet a l’Abi. També va dedicar l’acte a un dels socis més antics de l’entitat i president de la Penya Blaugrana de Poboleda (el Priorat), el montcadenc Miquel Méndez, qui va morir ahir.