‘El concepte capitalisme verd és un contrasentit’
Blanca Bayas, de l’Observatori del Deute en la Globalització, parla a Montcada sobre l’emergència climàtica i l’extractivisme, analitzats des d’una perspectiva ecofeminista
“L’emergència climàtica és real, però no es tracta d’una sola crisi, sinó d’un conjunt de crisis que es donen en el marc d’un sistema capitalista patriarcal i colonialista que fa que les desigualtats i les vulneracions de drets continuïn creixent, provocant que hi hagi comunitats i col·lectius socials que no tenen accés a necessitats bàsiques com l’habitatge, l’aigua, l’alimentació, la salut, l’educació o les cures”. Aquest va ser el punt de partida amb què Blanca Bayas, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització i membre d’Acció Ecofeminista, va iniciar ahir al conferència ‘L’emergència climàtica i l’extractivisme, analitzats des d’una perspectiva ecofeminista‘ organitzada pel Servei d’Igualtat i el Departament de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament en el marc de la commemoració de la la proclamació dels drets humans per les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948.
L’emergència climàtica és un conjunt de crisis que es donen en el marc d’un sistema capitalista patriarcal i colonialista que fa que les desigualtats i les vulneracions de drets continuïn creixent
Bayas va assenyalar que el model extractivista imperant durant segles, consistent a explotar els recursos dels països del sud en benefici dels països rics, està agreujant la situació dels primers en plena crisi climàtica fins a dur-los al col·lapse. “I això no està passant només fora d’aquí, a Catalunya per exemple, s’estan concentrant projectes energètics a Tarragona per donar servei a Barcelona, de manera que aquesta ‘zona de sacrifici’ no se’n beneficia, contràriament pateix la contaminació derivada del transport d’aquest recursos”, va exposar la ponent tot criticant la manca de voluntat política per canviar aquest model que impacta negativament en les poblacions afectades, no només des del punt de vista ambiental, també social.
Els estats dels països del nord només miren pels seus interessos, només cal veure com els acords que es prenen a les cimeres climàtiques queden en paper mullat
“Els estats dels països del nord només miren pels seus interessos, només cal veure com els acords que es prenen a les cimeres climàtiques queden en paper mullat”, va lamentar Bayas tot criticant els intents del capitalisme per millorar la seva imatge amb propostes de greenwashing –rentat de cara verd– i tecnocapitalistes. “El concepte capitalisme verd és un contrasentit, un oxímoron en si mateix”, va assenyalar Bayas tot assegurant que les energies renovables no són netes, com es pretén fer veure, sinó que cauen en el parany de l’extractivisme, a més d’utilitzar materials no renovables –com el liti, el cobalt, el coure, el níquel i l’aigua.
Quant al concepte ecofeminisme, nascut en la dècada dels anys 70, la ponent va indicar que cal parlar-ne en plural, ja que agrupa diversos moviments, però que tots comparteixen el criteri que el mateix sistema que es lucra del temps i el treball de les dones, també ho fa dels recursos naturals i dels territoris. És per això que els ecofeminismes es posicionen contra la hiperexplotació dels recursos i a favor de la redistribució de la riquesa i el decreixement i reclamen posar en valor la tasca social que fan les dones en l’àmbit de les cures, una feina infravalorada i majoritàriament no remunerada.
No es poden plantejar solucions a la crisi mediambiental sense una perspectiva comunitària i el que calen són respostes col·lectives amb perspectiva de classe, de gènere i antiracista
En opinió de Bayas, no es poden plantejar solucions a la crisi mediambiental sense una perspectiva comunitària i el que calen són respostes col·lectives amb perspectiva de classe, de gènere i antiracista. La ponent va animar els assistents a la conferència a consumir de manera conscient, a involucrar-se en comunitats energètiques, horts comunitaris, entitats socials o cooperatives d’habitatge amb l’objectiu de propiciar un canvi. “És obvi que el context és greu i complicat i entenc el clima de pessimisme però no tot està perdut s’està lluitant des de diferents fronts per la sobirania alimentària, l’energètica, la salut, l’educació… i són alternatives que podem posar en pràctica als nostres barris”, va concloure Bayas.