‘El film reflexiona sobre temes com la normalitat i l’assistència sexual’

L’activista montcadenc pels drets de les persones amb diversitat funcional coprotagonitza la pel·lícula ‘Vivir y otras ficciones’

El montcadenc Antonio Centeno és un activista pels drets de les persones amb diversitat funcional
AC

El montcadenc Antonio Centeno, tetraplègic i activista pels drets humans, és un dels dos protagonistes del film ‘Vivir y otras ficciones’, dirigit per Jo Sol. Els autors del llargmetratge han impulsat una campanya de micromecenatge per autofinançar la postproducció de la pel·lícula, que aborda temes com la normalitat i l’assistència sexual per a persones amb diversitat funcional. Llicenciat en matemàtiques, Centeno s’ha dedicat a la docència i a l’activisme polític. És un dels pioners de l’Oficina de Vida Independent, així com d’altres iniciatiaves per dignificar les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional. El film s’ha rodat a Barcelona, on viu Centeno, i l’Hospitalet, tot i que algunes escenes s’han enregistrat a La Ribera, el seu barri natal.

Com va sorgir la iniciativa de fer el film?
Tot va començar fa un parell d’anys. El director, Jordi Soler, havia acabat la pel·lícula ‘Taxista ful’, que explica la història d’un fals taxista que robava per treballar, i jo havia fet el documental ‘Yes, we fuck’, que tracta la sexualitat en persones amb diversitat funcional. Coincidim en molts plantejaments i vam decidir tirar endavant un nou projecte on conflueixen el vell taxista i l’activista tetraplègic. La trobada entre els dos personatges situa el desig en el centre del desafiament per viure.

Ambdós protagonistes s’interpreten a si mateixos?
Sí. Pepe, el taxista, ha sortit del psiquiàtric després de complir una condemna per robar per treballar. Únicament la solidaritat d’Antonio, l’activista, li permet construir una vida fràgil sobre la qual projectar noves il·lusions. Malgrat tot, la seva necessitat d’encaixar en un món sense sentit es converteix en una tasca desesperada. La relació amb Antonio interpela la seva mirada sobre la vida, fugint de la normalitat i posant en valor l’anomalia.

Quina és la idea que volen transmetre amb la pel·lícula?
A la nostra societat la diferència es tracta com un problema o una patologia, posant en marxa processos de segregació social perquè quedi justificada la desigualtat, que en el tema del cos i la sexualitat és molt important. Amb el nostre film volem sumar imaginaris col·lectius més amplis i rics perquè tothom tingui cabuda en l’àmbit del desig, el cos i la sexualitat, construir un nou imaginari que ens permeti superar  la mirada comuna sobre el cos abjecte, sobre les vides trencades.

Quants diners necessiten per acabar el film?
Uns 15.000 euros. Ja hem acabat tota la part del rodatge, que hem fet de manera altruista. Però la part de postproducció l’hem de fer en un estudi per garantir que l’acabat es fa amb la qualitat necessària, ja que la nostra intenció és presentar el llargmetratge en diferents festivals de classe A per donar visibilitat i projecció al que volem transmetre.

És un cinema que pretén anar més enllà del pur entreteniment?
Sí, fem cinema transformador que no té res a veure amb la cultura de l’espectacle, que sembla ser l’única atractiva per a les fonts de finançament habituals de l’art. Si volem construir realitat a partir de la ficció, necessitem arribar no només a la gent amb inquietuds polítiques, sinó també a la gran massa que ni tan sols s’ha plantejat mai les qüestions que s’aborden al film. Volem seduir un públic ampli amb una història potent.

Què poden fer les persones que vulguin col·laborar econòmicament?
Es poden informar al web http://viviryotrasficcionesmovie.com/

Seccions:

Deixa un comentari