‘El franquisme va utilitzar les víctimes a la rereguarda republicana per vanagloriar els caiguts pel règim’

La doctora en Història Contemporània i especialista en les fosses comunes a Catalunya durant la Guerra Civil, Queralt Solé, va oferir aquest dimecres una conferència a l’Auditori Municipal sobre els fets del cementiri local, on durant el juliol i el novembre del 1936 grups d’incontrolats i de milícies antifeixistes van afusellar més de 1.200 persones, convertint-se en el lloc que hi va haver més víctimes a la rereguarda republicana. “A Catalunya, on no va triomfar el cop d’estat, es va aprofitar l’esclat de la guerra per fer una revolució i trencar amb tots els poders que representen l’enemic religiós, econòmic i de classe”, va comentar Solé, tot afegint que es va escollir el municipi per la seva proximitat a Barcelona.

El maig del 1937, la Generalitat va recuperar el control i va encarregar al jutge Josep Maria Bertran de Quintana que investigués els assassinats comesos i la identificació dels seus autors. Fins al març del 1938, es van recuperar les despulles de 450 víctimes. La tasca va quedar interrompuda pels esdeveniments de la guerra. Posteriorment, entre l’abril i el juliol de 1940, les autoritats franquistes van tornar a obrir la fossa, exhumant les restes de 748 persones. Els cossos que es van identificar es van retornar a les seves famílies i els que no van ser reclamats encara romanen al cementiri local, sota un parterre que l’Ajuntament s’ha compromès a identificar aviat. La fossa es va tornar a obrir el 1959 i el 1961 per traslladar, a petició de les seves famílies, un total de set cossos al Valle de los Caídos.

“Durant la República, es va iniciar una investigació per aclarir els fets i trobar els culpables, però el franquisme va utilitzar políticament les víctimes per vanagloriar els caiguts per l’Espanya catòlica-nacional i menystenir els vençuts, que no van poder recuperar els seus morts”, va remarcar la historiadora, qui va recordar que no tots els afusellats a la rereguarda republicana eren franquistes.

Aquesta xerrada s’emmarca dins el I Cicle de Memòria Democràtica programat al municipi, organitzat per l’Ajuntament. La primera conferència, sobre l’exili republicà, va tenir lloc el passat 22 d’octubre a càrrec de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté. L’acte també va incloure la presentació de la reedició del llibre ‘940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac’, editat per l’Associació Cultural Montcada i obra dels cronistes locals ja desapareguts Josep Bacardit i Ricard Ramos. El Cicle clourà el 13 de novembre amb una taula rodona sobre polítiques de memòria, que tindrà lloc a la Casa de la Vila (18. 30h).