Enderrocada la casa de Renfe situada a prop del Casal de la Mina per les obres del soterrament

El soterrament de la línia R2 al seu pas per Montcada i Reixac marcarà un abans i un després a la vida del municipi, però, fins que sigui una realitat, les afectacions que estan deixant les obres són nombroses com ara la tala d’arbres, l’eliminació de places d’aparcament i molèsties de soroll i mobilitat, entre d’altres. A tot aquest reguitzell de danys col·laterals, aquesta setmana se n’ha d’afegir un altre. La família Gómez-Carmona, que vivia en règim de lloguer a una casa propietat de Renfe ubicada entre el Casal de la Mina i l’IE El Viver, ha hagut d’abandonar l’habitatge perquè està afectat pels treballs. En l’actualitat, hi residia Antonia Carmona, que el mes vinent farà 91 anys, amb un dels seus fills.

Antonia i el seu marit, José Gómez –que va morir fa dos anys–, van arribar a Montcada i Reixac des de Còrdova el 1964, quan a José, que treballava a Renfe com a electricista, el van destinar a l’estació de Montcada-Bifurcació. Durant aquestes sis dècades, la família ha anat creixent amb l’arribada dels fills, els nets i els besnets, quatre generacions que cada diumenge es retrobaven per dinar plegats a l’hort que José conreava al costat de la casa. “Sabíem que en el moment que Renfe necessités els terrenys, havíem de marxar, perquè així constava en el contracte, però és molt dur deixar l’habitatge on tens tants records i vivències”, comenta una de les seves filles. “A la meva mare, que té un Alzheimer en fase inicial, no li hem dit que no podrà tornar a casa seva, per evitar-li aquest mal tràngol. Li hem explicat que, per seguretat, el millor era sortir de l’edifici”, explica la dona.

La família va rebre la notificació de Renfe durant la primavera passada i, després d’una negociació amb la companyia ferroviària, va aconseguir una pròrroga de tres mesos per abandonar l’immoble. Antonia va deixar la casa per anar a viure amb els seus fills el 29 de setembre i, l’endemà mateix, les màquines d’Adif van enderrocar una part de l’habitatge per evitar l’ocupació il·legal. “Els meus pares eren molt coneguts a Can Sant Joan. És una pena, perquè el materialisme sempre s’acaba imposant a la part més humana, una casa és molt més que quatre parets“, afirma una de les filles, qui lamenta que Renfe no li hagi ofert un habitatge a la seva mare a Montcada i Reixac. “Ens en proporciona un lluny del municipi, però la meva mare és dependent i necessita tenir-nos a prop”.

Al costat de la línia R2, a prop del pas soterrat del carrer Molí de Can Sant Joan, existeix una altra casa de Renfe que, segons fonts de la família, no està afectada per les obres del soterrament. Ambdós habitatges es van construir a principi del segle XX i es destinaven al personal que hi treballava a l’estació de Bifurcació.