‘Fem un treball essencial que no està reconegut’

En el marc del Dia de la Dona Treballadora, Montcada ha acollit durant el mes de març diverses iniciatives per reflexionar sobre la triple discriminació que pateixen les dones migrants per una qüestió de gènere, classe social i país de procedència. La suma d’aquests eixos les aboca a fer treballs poc qualificats com el servei domèstic, reservat a dones i, en conseqüència, a patir situacions d’explotació, marginació social i desprotecció laboral. 
Prop del 90% de les persones treballadores del sector són dones, de les quals més de la meitat són migrants, i només el 60% estan afiliades a la Seguretat Social, el que vol dir que no tenen accés a cap tipus d’ajuda ni prestació. Els moviments migratoris que realitzen moltes dones, deixant les seves famílies i tasques de cura als llocs d’origen, han esdevingut un suport important per a moltes famílies europees en permetre les donwa –que continuen assumint la responsabilitat de la llar–, conciliar la vida familiar i professional. 

 

Amb l’objectiu de visibilitzar la lluita de les dones migrants i reivindicar els seus drets, la Regidoria d’Igualtat i el Consell de Dones van organitzar el 12 de març una taula rodona virtual sobre la temàtica, amb la participació de tres entitats feministes –Sindillar, Las Kellys i Mujeres Migrantes– que treballen per trobar estratègies més equitatives d’inclusió social i igualtat d’oportunitats. Tot seguit, us deixem un extracte del més destacats del debat.

 

Mujeres Migrantes Diversas és una associació de Barcelona creada per treballadores de la llar i les cures. Daybelyn Juares és una de les seves portaveus i fundadores. La seva història és la de moltes dones que arriben a Catalunya amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida, però la realitat amb què es troben és ben diferent. “Quan treballava d’interna a casa d’una família de Barcelona, em van fer sentir com si no fos una persona, no tenia cap dret”, explica Juares tot afegint que la pandèmia ha agreujat la situació de precarietat en què es troben les empleades d’aquest sector: “Fem un treball essencial, però no està reconegut. Reclamem la nostra professionalització i que ens treguin del règim especial de la Seguretat Social per tenir dret a gaudir de prestacions”.

 

Amb la crisi de la Covid-19, moltes dones han perdut la seva feina i s’han quedat, alhora, sense habitatge. “Ens hem trobat amb internes que, després d’estar 6 o 7 anys treballant a una casa amb dedicació exclusiva els set dies de la setmana, quan les han acomiadades han hagut de començar de zero el procés de regularització de la seva situació a Espanya perquè no estaven empadronades enlloc”, denuncia Juares, qui demana la derogació de la Llei d’Estrangeria. En aquest sentit, Juares també reclama el suport dels ajuntaments per fer empadronaments sense domicili fix, una procés que es gestiona des de Serveis Socials en situacions excepcionals. A Montcada, aquesta pràctica es porta a terme des del 2014 i, en l’actualitat, hi ha una trentena de persones en aquesta situació.