‘Governar la intel·ligència artificial és un dels grans reptes que tenim actualment’

En l’àmbit professional, ha dedicat els darrers 25 anys a construir un entorn de relació institucional amb la ciutadania més eficient, obert i transparent, ostentant diferents càrrecs de direcció a la Generalitat, l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) i la Diputació de Barcelona. Jubilat des de fa dos anys, és un membre actiu d’entitats com l’ACM, l’Ateneu Domingo Fins i l’Aula MiR.

Fa dos anys que s’ha jubilat. Com viu aquesta nova etapa?
M’he jubilat amb el propòsit de no rovellar-me físicament ni mentalment. Per això, faig coses ben diverses: caminar, escriure, llegir… Com diu un amic meu, “m’he jubilat, però no m’he retirat”. I que duri!

Està implicat en diverses entitats socials i culturals del municipi.
Soc un soci actiu –vull dir que ajudo de manera puntual en allò que puc – de l’ABI i l’Aula d’Extensió Universitària de Montcada i Reixac, però l’entitat amb la qual estic més implicat és l’Associació Cultural Montcada, on soc membre de la Junta directiva, una tasca que em resulta gratificant.

En l’àmbit professional, està satisfet de la feina feta per millorar la relació entre l’administració i la ciutadania?
He gaudit molt amb la meva feina. En uns inicis, ajudant els ajuntaments en la realització d’infraestructures i equipaments i del seu finançament. Vaig tenir l’oportunitat de participar en projectes que han representat un abans i un després en la relació dels ajuntaments amb la Generalitat, i també del conjunt de la ciutadania amb les administracions catalanes. Quan ara miro enrere i veig el camí recorregut, sento un cert orgull amb la col·laboració de grans professionals dels quals sempre he intentat aprendre i amb alguns dels quals encara mantinc una bona amistat. Soc conscient que el camí és llarg i només hem fet que començar. El poder públic té segles de pràctica, però la seva gestió digital va començar fa només 25 anys.

La modernització comporta reestructurar funcionaments interns. Creu que cal un canvi radical?
Si. La incorporació de la tecnologia és necessària, però no és suficient per produir els canvis a l’Administració. Si abans d’informatitzar no endreces ni elimines el desordre, les duplicitats i tot allò que és innecessari, acabes caient en la ineficiència.

La incorporació de la tecnologia és necessària però no suficient per produir canvis en l’Administració Pública. Cal un canvi de model

És una necessitat sense condicions?
Canviar el model és una necessitat dels temps que vivim, on tots els problemes s’han fet interdependents i més complexos. La digitalització només és una part d’aquest model. Cal aprofitar les dades i la informació de què ja disposa l’Administració perquè els problemes siguin els mínims possibles i la resposta del sector públic, tan ràpida i automatitzada com la tecnologia permeti. Sense perdre de vista que l’equitat i l’interès general és el que justifica el poder públic.

La complexitat i la lentitud en l’àmbit públic dificulten la seva execució?
Lamentablement, les resistències al canvi en les organitzacions són part del problema. I les organitzacions burocràtiques disposen de moltes palanques per dificultar el camí i mantenir l’statu quo. Cal fer una guerra interna, que serà llarga i plena de riscos. Un repte que, encara que es digui el contrari, en realitat no interessa a la classe política, que actua amb criteris de curt termini.

Quins són els reptes i els riscos?
No serà gens fàcil avançar perquè el sector públic encara no disposa de directius professionals que haurien d’estar al davant en les batalles. Tenim un sistema públic en què persones que no són expertes dirigeixen tècnics experts, una afirmació del directiu espanyol Manuel Zafra que comparteixo i que pren un relleu encara més gran en la dimensió municipal. D’aquí la necessitat d’aquest estament de directius que encara està a les beceroles i sense el qual veig difícil que hi hagi canvis significatius en el model.

Cal un estament directiu. Tenim un sistema públic en què persones que no són expertes dirigeixen tècnics preparats

I el paper de la ciutadania?
També hi té un rol propi. Gràcies als processos de digitalització, els ciutadans tenen accés a les dades i la documentació de les administracions. Altrament hauria estat molt poc eficaç. La gent es queixa sovint de les administracions, però són molt poques les persones que exerceixen els seus drets sobre els temes que els afecten. Amb això, s’està avançant massa lentament.

Creu que cal més transparència?
Alguns polítics i serveis de les administracions són reticents a facilitar la informació de què disposen que, legalment, ha de ser accessible per a tothom sense haver d’acreditar un motiu especial, tret d’alguns límits legals. Aquest dret dels ciutadans els incomoda. Per què serà? Subratllo, no cal estar afectat per un tema en primera persona per poder accedir als informes i documents que justifiquen una decisió política. Aquest no deixa de ser un canal per a participar en la gestió pública. Si tothom exercís aquest dret quan alguna cosa no està prou justificada –procediment que és molt senzill de fer–, els responsables polítics i tècnics ben segur serien més pulcres en la seva gestió, ja que serien conscients que les parets dels edificis de l’administració han passat a ser de vidre.

La digitalització de la societat és una realitat imparable. No fa tot plegat certa sensació de vertigen?
Si ens centrem en les innovacions de la tecnologia, efectivament, podem sentir vertigen. Però cal distingir entre les possibilitats que la tecnologia pot arribar a oferir i allò que l’Administració decideix aprofitar per relacio­nar-se amb la ciutadania. I encara més, allò que la ciutadania decideix adoptar.

Posi’m un exemple…
Tenim un clar exemple amb la signatura electrònica basada en el DNI-e. Després de més de 20 anys d’inversions milionàries, encara tenim un ús ben discret d’aquest recurs per part de la ciutadania, fins al punt de qualificar-lo com un fre a l’administració electrònica. Però tampoc no podem tenir miopia estratègica i hem d’aprofitar allò que ens ofereixen les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, per millorar el funcionament dels serveis públics, especialment en l’aprofitament de les dades per a la gestió, la planificació i, en general, la presa de decisions polítiques que ens afecten a tots. Hem de superar la coneguda dita “qui no decideix per evidències, ho acaba fent per ocurrències”.

En els pròxims 10 anys s’han de jubilar la meitat dels funcionaris públics i s’hauria d’aprofitar per captar nous perfils professionals

On queda la gent gran en aquest escenari tecnològic?
Si parlem de la relació amb les administracions, tret de situacions concretes i puntuals, excepcionals diria, crec que ho tenim lligat. La ciutadania ha de mantenir el dret a relacionar-se presencialment i en paper amb les administracions públiques. Això no vol dir que no hi hagi problemes, com els derivats de la cita prèvia, considerada com un dogma de l’atenció ciutadana. Això ja ho vaig discutir amb alguns membres de l’equip de govern anterior del nostre ajuntament. Afortunadament, el Govern de la Generalitat ja està replantejant aquest tema.

La rapidesa ho justifica tot?
No és el mateix la relació de la gent gran amb l’administració digital que la relació de la gent gran davant la societat digital. Tot va més ràpid i no s’ofereixen canals per a tothom. Un bon exemple d’això és la iniciativa “Soy mayor pero no soy idiota”, que fa un parell d’anys va recollir més de 600.000 signatures contra els problemes d’atenció que les entitats financeres estaven generant a la gent gran.

Quins són els reptes? I les amenaces?
Un dels reptes i també oportunitats que tenim al davant són els recursos humans. En els pròxims 10 anys s’han de jubilar la meitat dels funcio­naris públics. S’hauria d’aprofitar el moment per captar nous perfils professionals preparats per gestionar la societat en què que vivim. No podem fer una mera reposició, mantenint els perfils ara existents. La intel·ligència artificial és un dels reptes/amenaça més gran que tenim actualment: governar la intel·ligència artificial en un context global com el que vivim. N’hi hauria molts altres de reptes, com ara la renovació dels directius públics, però també la protecció de l’Administració davant l’alternança política, l’ètica pública i la lluita contra la corrupció o la mala imatge dels serveis públics.

‘Encara no disposem de les garanties necessàries en seguretat’

Quin pot arribar a ser el preu de la bretxa digital?
Pot comportar l’agreujament d’una desi­gualtat territorial, que s’afegeix a altres de­sequilibris preexistents. La digitalització ha fet més evident la fractura social, però els desequilibris ja existien prèviament.

Les dades digitals són segures?
Hi ha un important retard en l’acreditació del compliment de normatives de seguretat de les administracions. No tenim totes les garanties. En molts casos, encara no es disposa d’una certificació que ho acrediti. En allò que trobo una mancança greu és en la gestió dels recursos humans. Quan algú entra a treballar, se li facilita un nom d’usuari i una contrasenya per accedir a la xarxa i a córrer, sense saber si és un temerari en la seva interacció amb els ordinadors, els mòbils, etc.