‘Hem de ser conscients de quins interessos té cada xarxa social’

Graduada en International Bussines and Economics, Miriam Hatibi (1993) va néixer a Barcelona, però va viure la infantesa i l’adolescència a Bellpuig (Lleida), i des del 2020, és veïna de Mas Rampinyo. En l’actualitat, treballa com a analista de dades en una agència de comunicació. Ha publicat diversos llibres i contes sobre la convivència entre cultures i la diversitat. També col·labora en diversos mitjans, des d’on reivindica el paper de les dones musulmanes i una visió més plural de la societat.

Què et va portar fins a Montcada?
Buscava un lloc tranquil que estigués a prop de Barcelona i ho vaig trobar a Mas Duran. Estic contenta de viure aquí.

Ets consultora de comunicació. En què consisteix la teva feina?
Treballo en una agència que es dedica a fer projectes de comunicació per acompanyar empreses, institucions i organitzacions que volen millorar la seva comunicació i analitzar la seva audiència. Fem plans de comunicació, auditories, producció de continguts per a campanyes a les xarxes socials,­ gestió de perfils digitals i escolta activa de la conversa digital, és a dir, tot el que té a veure amb els serveis de comunicació digital.

Quin paper tenen les xarxes socials­­ en la imatge que es pot projectar d’una persona o d’un col·lectiu?
Les xarxes socials són una finestreta que projecta una part d’una persona o d’un col·lectiu. De vegades, aquesta finestreta ens dona una visió molt esbiaixada de la realitat. El problema és que cada vegada estan prenent més força els discursos racistes i excloents, que semblen més majoritaris del que són. Les xarxes són espais que permeten escoltar veus que d’una altra manera no coneixeríem, però alhora conviuen amb els discursos d’odi que generen algunes plataformes des de certs espais de poder.

Les plataformes donen una imatge esbiaixada de la realitat. El problema és que els discursos d’odi estan prenent més força i semblen més majoritaris del que són

Com es poden combatre els discursos d’odi a les xarxes socials?
No hi ha una estratègia única ni una resposta màgica. El 20 de gener, després de veure la salutació d’Elon Musk durant la investidura de Donald Trump, moltes persones a títol individual van abandonar X en una acció de protesta. I, alhora, des de molts col·lectius, també es va promoure el ‘Marxem juntes’ per donar-se de baixa de les plataformes que alimenten els discursos d’odi. Tot suma, però no té el mateix impacte el degoteig individual que la iniciativa coordinada en un mateix dia.

Per tant, decidir en quines xarxes estem és important.
I tant! Hem de ser conscients de quins interessos hi ha darrere de cada plataforma. Per exemple, Facebook i Instagram tenen sobretot una finalitat comercial, mentre que a X existeix un interès polític molt evident. Quan veus un vídeo fins al final o fas un comentari, el que li dius a l’algorisme és que és interessant, per tant, estàs fent que l’aplicació alimenti aquest contingut. Si m’apareixen al meu mur discursos d’odi, el millor és ignorar-los i crear un relat alternatiu.

Ens poses un exemple?
Si s’està parlant de la brutícia que hi ha a un carrer i jo sé que no és cert, en comptes d’entrar en una conversa que només faria que afegir més llenya al foc, puc optar per crear una narrativa alternativa que no sigui immediata, però efectiva com pujar vídeos parlant d’altres temes mentre passejo pel carrer i, de retruc, es veu que està net.

Els teus pares et van escolaritzar a Bellpuig en una escola catòlica, tot i que sou una família musulmana. Per quin motiu?
Era l’escola que els encaixava millor en la seva manera d’entendre la vida. L’experiència va ser positiva i mai vaig tenir cap problema. Era un centre catòlic, però en realitat es parlaven d’idees que no eran tan llunyanes a les que m’ensenyaven a casa, com l’existència de Déu.

El 2018, vas publicar el llibre ‘Mira’m als ulls’ en què desmuntes estereotips sobre la diversitat des de la teva experiència. Quin missatge vols transmetre?
Aquest llibre és com una conversa sobre inclusió, representació, diversitat, educació… Vaig recollir tots aquests temes que sortien en debats, col·loquis, conferències i tallers en què participava i vaig pensar que, per anar més enllà, podia escriure un llibre, un artefacte de comunicació que perdura en el temps.

Al llibre parles del perill que suposa interioritzar els prejudicis.
Sí. Posaré un exemple. Al programa de televisió ‘La Revuelta’, els convidats han de respondre si es consideren més masclistes o racistes i la majoria assegura que és més masclista, però tinc els meus dubtes. El que passa és que les actituds estan interioritzades en comentaris com el que va fer Àgatha Ruiz de la Prada, quan va dir que vivia com una gitana. Quan se li recrimina que és una interpretació racista, ella respon que és una dita. És a dir, té aquesta idea tan interioritzada que no és conscient que està alimentant un discurs negatiu sobre una comunitat, en aquest cas la dona gitana. És per això que considero que aquestes actituds són tan perilloses, perquè no permeten la reflexió ni la crítica i, per tant, el canvi.

Com es pot canviar l’imaginari col·lectiu?
Incidint en l’educació. És important no treure ferro als comentaris racistes i xenòfobs perquè d’aquesta manera seguirem alimentant les discriminacions. Hem de ser conscients que la vida d’una bona part de la població del nostre país està marcada pel fet de no ser una persona blanca. Per desgràcia, el color de la pell encara influeix a l’hora de trobar una feina, llogar un pis o que t’aturin pel carrer per demanar-te la documentació.

Ets col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació, des d’on defenses més diversitat.
A les persones racialitzades només se les convida a parlar de temes com el terrorisme, la religió o la immigració. Poques vegades les veurem comentant altres problemes com l’atur o la crisi de l’habitatge, per exemple. Crec que s’hauria de visibilitzar la diversitat per mostrar una realitat més plural.

Als mitjans, també existeix una falta de representació de dones, sobretot de filles immigrants?
Sí. A més, es projecta una imatge estereotipada. La sociòloga Gemma Muñoz, experta en el món àrab, explica en el llibre ‘Genealogia de la islamofòbia’ que la dona immigrant sempre es representa en entorns de pobresa, maltractament i prostitució. És difícil veure una dona immigrant a la televisió fora d’aquests contextos.

‘Hi ha actituds racistes i xenòfobes que estan tan interioritzades que no som conscients que estan alimentant un discurs negatiu sobre una comunitat’

T’identifiques amb el feminisme islàmic. En què consisteix?
Creiem que es pot fer una lectura de gènere dins de la religió i que es pot ser una dona lliure sense haver de renunciar a les teves creences.

El feminisme hegemònic veu el hijab com un símbol d’opressió.
El feminisme és com una caixa d’eines que ajuda les dones a entendre aspectes de la seva vida. No pots dir-li a una dona que viu una situació masclista perquè porta el hijab i alhora excloure-la d’aquest moviment. Entenc que el feminisme ha de ser un espai per a totes les dones, independentment de la seva cultura i religió.

Com podem construir una societat més plural i respectuosa?
És important relacionar-se amb naturalitat en els espais informals de trobada com els carrers o les places. De vegades, ens centrem en com podem ser antiracistes llegint llibres, veient documentals o seguint activistes a les xarxes socials, però, en canvi, no convivim amb persones de realitats diferents en el nostre dia a dia. És com tenir el carnet de conduir i no fer-ho. Si després de la sortida de l’escola, no parlem amb ningú que sigui diferent de nosaltres o quan hi ha una tensió entre veïns ho vivim com un conflicte ètnic, aleshores la convivència serà difícil. La clau és viure la diferència amb naturalitat. Soc d’un poble petit on tothom comparteix els espais de trobada. Aquestes persones no han llegit cap llibre sobre antiracisme, però han experimentat en primera persona una convivència real i sincera, que no té res a veure amb les actituds paternalistes que només fan que perpetuar les relacions de poder i de superioritat.

Et consideres un referent per a altres dones?
No, ni de bon tros. L’única diferència respecte a la resta de dones és que tinc més visibilitat.

Una estació de la Línia 5 del metro amb el seu nom

Miriam Hatibi va ser una de les personalitats homenatjades per l’Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de dones que va dur a terme el 2023 amb motiu del 8 de març. La iniciativa va consistir a rebatejar simbòlicament amb noms de dona totes les estacions de metro i ferrocarrils de la ciutat per visibilitzar el seu llegat. A Miriam Hatibi se li va assignar una de les parades de la Línia 5, en reconeixement de la seva lluita pels drets de les dones musulmanes i per una societat més plural.