‘Hem normalitzat la tecnologia a casa’

Els avenços tecnològics són cada vegada més presents a la vida diària i resulta molt difícil no estar connectat a la societat de la tecnologia i la comunicació. ‘La Veu’ ha parlat amb una família 4.0 que ha posat límits a les pantalles per fer-ne un ús responsable. Míriam Mañosa té  42 anys, és publicista de professió i té dos fills adolescents, una noia de 14 i un nen de 12. “Som una família amb criteri, oberta i dialogant, però totalment tecnològica”, reconeix Mañosa: “Ho assumim i tampoc volem canviar”, conclou, tot afegint que els dispositius poden ser l’origen d’algun conflicte a la família, però no la base. 

 

A casa seva hi ha un total de 12 pantalles: quatre portàtils, un ordinador de torre, una tauleta, quatre mòbils, tres consoles de jocs i una televisió. “L’ús dels dispositius a casa és molt gran. La connexió és total. Els adults treballem amb ordinadors, tant per feina com per a estudis superiors i per informar-nos a través de les xarxes socials. I els nostres fills combinen els treball de l’institut amb el temps d’oci”, descriu Mañosa, qui és conscient que la tecnologia passa, a vegades, per sobre de la comunicació verbal. “Existeix la idea que es fa un ús abusiu de les pantalles entre els adolescents, però també en fem els pares”, critica Mañosa. “Quina credibilitat pots tenir quan li dius al teu fill que apagui el mòbil, mentre no ho fas?”, es pregunta des de la convicció que el camí engegat no té marxa enrere: “La tecnologia és una necessitat i a casa l’hem normalitzada”.

 

 La regla sagrada a casa dels Mañosa Delgado és que tots els dispositius s’apaguen quan arriba l’hora dels àpats en família. Tampoc no es pot utilitzar la consola els dies d’escola. “Entre setmana,  la prioritat són els deures i estudiar, però quan no en tinc, puc veure Netflix o Youtube”, explica Joël Delgado, fill de la família, qui reconeix que passa bona part del dia connectat als dispositius, tant a l’institut com a la llar: “La tecnologia omple més de la meitat de la meva activitat diària. Em passa a mi i a tota la gent que m’envolta, a dins i fora de casa”.