La comunitat musulmana comparteix les seves vivències sobre el Ramadà

La Xarmir va organitzar aquest dimarts un debat per donar a conèixer aquesta celebració, amb les intervencions de Safa Chaudhry i Smail Boumahrez

D'esquerra a dreta, Ramón Bueno, Safa Chauhry i Smail Boumahrez durant la xerrada al Kursaal
Sílvia Alquézar
El públic va intervenir en la recta final de l'acte, convocat per la Xarmir

Safa Chaudhry, de l’entitat local Pakmir, i Smail Boumahrez, de la comunitat que gestiona la mesquita de Montcada, van compartir aquest dimarts les seves vivències sobre el Ramadà en el marc del debat que la Xarxa Antirumors de Montcada (Xarmir) va organitzar aquest dimarts al Kursaal amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta celebració entre la ciutadania. El Ramadà és la pràctica musulmana per celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat. El dejuni es fa des de l'alba fins a la posta de sol. El menjar d'abans de la matinada es coneix com suhur i la festa nocturna que trenca el dejuni s'anomena iftar. Entendre aquesta tradició i com la viuen els nostres veïns ens conjura contra els rumors i la por. Coneixe’ns és una promesa de pau”, va argumentar Ramón Bueno, de la Xarmir, qui va fer de moderador de la xerrada, realitzada amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament, que se celebra el 21 de maig,

Per a Safa, el Ramadà és una part important en la seva vida. “Representa un sacrifici i t’aporta disciplina. És una celebració que l’esperem amb moltes ganes i t’ajuda a millorar com a persona i seguir uns bons hàbits”, assegura la jove, que estudia Dret i Ciències Polítiques a la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB). Per la seva banda, Smail opina que amb aquesta tradició es purifica el cos i, alhora, s’enforteix la solidaritat entre rics i pobres. “Quan estem en dejuni, ens posen en la pell de les persones que no tenen res. Durant el mes del Ramadà, es fan moltes donacions per ajudar els que més ho necessiten”, comenta Smail.

Malgrat el dejuni, les persones que segueixen el Radamà continuen amb la seva vida quotidiana. “Els primers tres dies són els més durs, però el cos s’adapta ràpid”, explica Safa, qui reconeix que el més difícil és trobar un espai adient per resar quan està a la facultat: “Enguany, però, no he tingut aquest problema, ja que les classes són en línia a causa de la pandèmia”. La Covid-19 també ha condicionat aquest any la celebració, ja que les restriccions han impedit viure l’iftar en comunitat i han limitat l’accés a la mesquita. “No podem anar tots els que voldríem perquè l’aforament és restringit”, manifesta Smail.

A la part final del debat, es va obrir una ronda d’intervencions entre el públic assistent. Un dels temes plantejats va ser la possibilitat de considerar els dies assenyalats del Ramadà com a festes oficials per a la població musulmana practicant. En l’actualitat, aquesta opció depèn de l’acord particular que tingui el treballador amb l’empresa.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari