La manca de recursos, principal escull per avançar en l’àmbit de la salut mental
La jornada sobre salut mental organitzada per la Taula per la Salut constata la gravetat de la situació
Els escassos recursos que la sanitat pública destina a la salut mental no permeten donar resposta a les necessitats creixents que té la població en aquest àmbit. Problemàtiques com les addiccions, les angoixes i les depressions, sovint derivades de situacions vinculades al context socioeconòmic, han disparat de forma alarmant la demanda d’atenció mèdica, tant de la població adulta com de la infantil i juvenil.
Aquesta situació es va posar de manifest en el decurs de la Jornada sobre salut mental que la Taula per la Salut va organitzar divendres a l’Auditori amb el suport de l’Ajuntament i les entitats Favmir, Suma’t MiR, Sin teta hay paraíso i la Fundació Adimir. Els quatre ponents que hi van intervenir –Toni Barbarà, metge i activista del col·lectiu Marea Blanca; Lluís Ciprés, psiquiatre; Ana Belén Martínez, infermera a l’àrea de pediatria al CAP Les Indianes, i Claudia González, antropòloga– van coincidir a reclamar més recursos per afrontar una problemàtica que van qualificar de “molt greu”.
Crítiques
Barbarà va ser el més crític amb el pressupost que la Generalitat destina a la salut mental i que va assegurar no arriba al 2% del total de la despesa. “És increïble que això passi”, va dir, tot exigint més dotació econòmica per a l’atenció primària que va definir com la “trinxera” del sistema sanitari. Barberà també va carregar contra la col·laboració publico-privada tot exigint que la sanitat sigui finançada al 100% per l’administració. “Quan hi ha unes empreses que el que volen és obtenir un benefici no estem parlant de col·laboració sinó de parasitació”, va afirmar. Finalment, Barbarà va lligar la salut mental de la població a les seves necessitats bàsiques. “La salut és una qüestió biopsicosocial, hi ha una part biològica, una altra psicològica i una altra social, això vol dir que hi intervenen qüestions com el treball, tenir un sostre, recursos per sobreviure, dret a l’educació o, per exemple, un medi respirable”.
La sanitat pública no es pot mercantilitzar; quan hi ha unes empreses que el que volen és fer negoci i obtenir un benefici no estem parlant de col·laboració sinó de parasitació
Toni Barbarà, Marea Blanca
Martínez, que és una de les responsables del programa ‘Salut i escola’ al municipi i que atén alumnes dels diferents centres de secundària de la localitat va explicar que molts problemes emocionals d’aquest sector de la població estan vinculats a la pressió que imposen les xarxes socials des del punt de vista de la imatge corporal i que això pot derivar en trastorns de l’alimentació i del son i, en casos molt greus, fins i tot, en intents de suïcidi. La falta de comunicació entre pares i fills durant l’adolescència agreuja el problema i és per això que la infermera pediàtrica va incidir en la necessitat de capacitar les famílies. “És cert que falten recursos per donar una bona atenció, però també, habilitats per part dels pares o tutors per comunicar-se i connectar amb els infants i joves”, va dir.
Pilar Abián
Ciprés, per la seva banda, va assegurar que la psiquiatria en l’àmbit públic està sota mínims: “Hi ha molts pacients i pocs professionals per atendre’ls; aquesta manca de personal fa que sovint s’hagi d’optar per tècniques que no agraden, com les subjeccions mecàniques, és a dir, lligar els malalts”, va explicar. Per la seva banda, González, d’origen cubà, va explicar el pla que fa 60 anys es va iniciar al seu país per potenciar l’atenció a la salut mental: “Vam passar d’un únic hospital psiquiàtric en tot l’estat a un per província, a més de centres de salut mental per municipis on es treballa la pràctica esportiva, activitats artístiques i la teràpia ocupacional per tal de donar eines als pacients per incorporar-se a la comunitat”. En opinió de González, la salut mental és un problema individual, però també social i és per això que les estratègies per afrontar-lo s’han d’articular al voltant de tots els recursos comunitaris.
La salut mental és un problema individual, però també social
Claudia González, antropòloga
Després dels ponents van intervenir la regidora de Salut, Dori Alcalà (PSC), i la presidenta d’Adimir, Carolina Ibáñez. Alcalá va parlar sobre la necessitat d’acabar amb els prejudicis que envolten la salut mental i, des de la seva pròpia experiència personal, va animar els assistents a demanar ajut si ho necessiten. Mentre que Ibáñez, per la seva banda, va posar el focus en la figura dels cuidadors que atenen els malalts, per als quals va reclamar més suport i acompanyament.
La jornada sobre salut mental també va servir per denunciar la situació que viu la població de Gaza, per això la taula va estar presidida per la bandera Palestina i es va fer un minut de silenci en record de les persones que han mort víctimes dels atacs de l’exèrcit israelià.
Articles relacionats
Uns treballs tècnics a l’estació de Bifurcació obligaran a interrompre el servei de trens
Eva Nieto i Carles Cirera guanyen el Campionat Internacional Autumn Cup de Lituània
‘Pujar cada dia al vaixell de Mar i Cel és un regal’
S’inaugura una exposició pòstuma de Maria Teresa Ortega
La colla gegantera inicia els actes del 25è aniversari amb un concurs de la mà de l’MCC
