La merceria Cal Lluís baixa la persiana després de 92 anys d’activitat

Els avis de l’actual propietari van obrir l’establiment com a barberia i espardenyeria al carrer principal del barri

La mare de Lluís Torrents, Soledad Ferrer, va començar a treballar a la botiga amb 17 anys
Família Torents
Lluís Torrents és l’actual propietari de la botiga Cal Lluís, que van obrir els seus avis al 1926 sent una barberia i una espardenyeria
La merceria i sabateria Cal Lluís, al número 48 de l’avinguda de Catalunya, tanca les seves portes després de 92 anys d’activitat. El seu propietari, Lluís Torrents, és la tercera generació d’una nissaga de comerciants de Mas Rampinyo que van iniciar els seus avis, Lluís Ferrer i Rosa Comerma, quan al 1926 van obrir un establiment on s’oferien els serveis de barberia i espardenyeria. “Al principi, les sabatilles les feien ells mateixos amb espart però, en temps de la República, ja les van començar a comprar fetes”, comenta Torrents, qui recorda que el seu avi li explicava que antigament els pagesos s’afaitaven només un dia a la setmana, els dissabtes al matí. Després de la Guerra Civil, la seva mare, Soledad Ferrer, va començar a fer-se càrrec de la botiga, juntament amb la seva tieta. "Tenien productes de merceria i també feien les samarretes de teixit de punt per a l’equip de bàsquet d’Aismalibar”, diu Torrents. Al 1962, la família va fer una ampliació de l’establiment i, al 1983, va tancar la barberia. Lluís va agafar les regnes del negoci al 1987 i, com que també conduïa un taxi, va contractar una dependenta per ajudar a portar la botiga i poder compaginar les dues ocupacions. 
Decisió difícil. La botiga de Cal Lluís tancarà les portes aquest dissabte, tot i que l’adéu definitiu no serà fins a final d’any amb l’objectiu de vendre el gènere en estoc. “La botiga ha estat la meva vida. La decisió de baixar la persiana ha estat difícil, però molt meditada”, manifesta Torrents, qui lamenta que en l’actualitat el carrer principal de Mas Rampinyo hagi perdut pràcticament la majoria del comerç que hi existia: “Abans hi havia dues carnisseries, una joieria, una pastisseria, sabateries, merceries… Era un eix comercial molt actiu i concorregut. Però, ara, només queden el forn i l’estanc”. Per al propietari de Cal Lluís, la progressiva desaparició del comerç tradicional i de proximitat respon a motius diversos com els nous hàbits de consum –amb la compra per Internet i als centres comercials–­ i els canvis demogràfics, amb l’arribada de nova població i l’envelliment de l’antiga clientela. “Nosaltres hem sobreviscut perquè no paguem lloguer, treballem moltes hores i coneixem molt bé els nostres clients”, explica Torrents.
Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari