La vaga del professorat té un seguiment majoritari als centres públics del municipi

A vuit dels deu instituts i escoles, la incidència supera el 50% i, en alguns casos, arriba al 100%. Als col·legis concertats, la protesta té poc ressò

El Departament d'Empresa i Treball ha dictat els serveis mínims per a les jornades de vaga
Laura Grau
Alumnes de l'escola Reixac esperen que s'obrin les portes del centre a les 9h
Les aules estaven pràcticament buides aquest dimarts a l'escola El Turó

La incidència de la vaga que els sindicats de l’educació han convocat a partir d’aquest dimarts –i els dies 16, 17, 29 i 30 de març– té un seguiment bastant majoritari als centres públics. Als instituts Miró i La Ribera, bona part del professorat s’ha sumat a la convocatòria –65% i 75%, respectivament–, mentre que a La Ferreria, el seguiment no arriba al 30% –34 docents de 122; i l’INS Montserrat Miró (65%). Pel que fa als centres d’infantil i primària, la protesta ha tingut un ampli ressò a les escoles Reixac, Elvira Cuyàs –aquestes dues amb només serveis mínims– i El Turó i l'IES El Viver, amb el suport de més del 75% de la plantilla. A l'IE Mas Rampinyo, gairebé la meitat dels docents s’hi han adherit a les reinvidacions; al Font Freda, el seguiment és del 22% i, al Mitja Costa no s’hi ha sumat cap docent. D’altra banda, la incidència de la vaga és pràcticament nul·la a les escoles concertades Fedac Montcada i la Ginesta, mentre que a La Salle és del 24 %.

La convocatòria és unitària, ja que la secunden tots els sindicats: USTEC-STEs, UGT, CCOO, Aspepc-sps, Intersindical, CGT i USOC, els quals critiquen el Departament d’Educació de la Generalitat de “falta de consens” en la presa de decisions importants com els nous currículums i la modificació del calendari escolar. El cap d’estudis de l’INS La Ribera, Aniol Pros, considera que "l’avançament unilateral del curs al 5 de setembre ha estat la gota que ha fet vessar el got”, tot lamentant també que aquest tema s’hagi utilitzat per desprestigiar el professorat, quan tenim moltes més reivindicacions des fa anys”.


El professorat reclama que la Generalitat destini com a mínim el 6% del PIB a Educació i reverteixi les retallades del 2010, entre d'altres mesures


El professorat reclama que la Generalitat destini com a mínim el 6% del PIB a Educació –ara no arriba al 4%–; la reversió de les retallades del 2010, amb la retorn a l’horari lectiu i la reducció de les ràtios, entre d’altres mesures; el rebuig al nou currículum en considerar que suposa un “empobriment del nivell educatiu i una amenaça a la igualtat d’oportunitats”; l’estabilització del personal interí i la derogació del Decret de Plantilles; i la cobertura legal per la immersió lingüística davant les darreres sentències judicials que obliguen a fer el 25% de les classes en castellà. 

"Són uns canvis importants que el Departament d'Educació ha decidit sense negociar amb nosaltres", lamenta Belén Bon de Juana, directora de l'escola Mitja Costa de Terra Nostra, qui ha afegit que "el professorat estem cansats. Ens sentim una mica traïts, quan ho hem donat tot durant la pandèmia. El desànim entre els companys és generalitzat". En aquest sentit també s'ha manifestat la directora de l'escola Elvira Cuyàs, Dolors Melero, qui opina que "el nou calendari en si, potser no està malament. Segurament moltes famílies agraeixen l'inici avançat de les classes, però el problema són les formes. D'aquesta manera tan improvisada no donen opció a la reflexió dels pros i els contres", ha comentat, tot remarcant que "una altra vegada confien en què tot serà possible gràcies a la implicació i l'esforç dels professionals, que ara el que menys necessitem són nous canvis. S'han acumulat les exigències a un personal que encara està en una situació d'anormalitat educativa".

Les reivindicacions del professorat compten amb el suport de força famílies. “Estic d’acord amb les seves demandes, perquè hem de lluitar per una escola pública digna”, assegura Isabel Sánchez, mare d’un infant de Primària a l’escola Reixac, tot i que discrepa en el tema que fa referència al nou calendari escolar en considerar que seria una mesura positiva per a la canalla. “Jo he portat avui el meu fill perquè no tinc amb qui deixar-lo i haig d’anar a treballar, però comparteixo plenament les seves peticions”, afirma Sandra Soares, amb un fill de 10 anys escolaritzat al Reixac.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari