Les beques de menjador arriben a 900 famílies, 400 menys que el curs passat

El 70% dels beneficiats són famílies autòctones

Tres nens dinen al menjador de l'escolar Reixac
Arxiu/Sílvia Alquézar
L'Ajuntament es farà càrrec de les beques de menjador del tram variable encara pendents d'adjudicar

 

Prop de 900 famílies de Montcada es beneficien de les beques escolars d’aquest curs, de les quals 240 són ajuts de menjador –que concedeix el Consell Comarcal del Vallès Occidental– i 666 corresponen a les subvencions per a llibres, material i sortides, que atorga l’Ajuntament.  Les xifres, encara provisionals fins que acabi el procés de reclamacions, són inferiors respecte el curs anterior, en què els ajuts van arribar a unes 400 famílies més. Enguany, hi ha hagut menys pressupost i també menys sol·licituds –unes 200 en cada cas– i els pressupostos han estat més baixos. 

“La conjuntura ens ha obligat a reduir l’aportació econòmica, tot i que encara continua sent de les més altes de la comarca”, ha indicat la presidenta de l’Àrea Social, Ana Rivas (PSC), qui ha remarcat que l’Ajuntament “ha fet un gran esforç perquè aquest curs ha assumit els ajuts socials complementaris –30.000 euros– destinats a les escoles bressol, que fins ara oferia la Generalitat”. Per la seva banda, la regidora de Serveis Socials, Mari Carmen González (CiU), ha constatat que “s’ha reduït el pressupost en ajuts a llibres perquè cada vegada necessitem més diners per a urgències socials”. L’edil també ha indicat que l’import de les beques ha estat inferior per tal d’arribar a més població.

Els criteris. Amb la idea d’intentar distribuir de manera més justa els recursos públics, tant la Regidoria de Serveis Socials com el Consell Comarcal han endurit els criteris de selecció i han estat més exigents en la documentació a aportar. “Hem prioritzat sobretot la conciliació laboral i familiar, sense perdre de vista els barems econòmics”, ha explicat González. “Els criteris són més estrictes amb l’objectiu d’assegurar que els diners arriben realment a les famílies que més ho necessiten”, ha dit Rivas.

Algunes famílies a les quals se’ls ha denegat un ajut han mostrat el seu desacord amb el canvi de criteris. Aquest és el cas d’una mare separada, amb una filla, que només cobra l’ajuda familiar i paga una hipoteca de més de 600 euros, el màxim de despeses d’habitatge que es comptabilitza.
“Em va bé que es quedi al menjador perquè així puc buscar feina”, afirma la dona.

Els tècnics municipals han explicat que hi ha casos que sí es troben dins els barems econòmics però no han aconseguit cap punt en l’apartat de dades sociofamiliars. “Els criteris han estat més beneficiosos per a les rendes més baixes, però hem estat més exigents en l’acreditació de les situacions”, ha recordat el cap tècnic de Serveis Socials, Albert Arévalo, qui ha posat com a exemple que, en el cas de les beques de llibres, hi ha hagut 229 sol·licituds denegades simplement pel fet de no aportar la documentació requerida a les bases.

Del 70% de les beques escolars concedides durant el curs passat, els beneficiaris van ser famílies autòctones. Si es té en compte només la procedència de l’alumne, el 80% dels becats ha nascut a l’estat espanyol. “Aquestes xifres desmitifiquen la creença que els immigrants s’enduen tots els ajuts”, ha manifestat la regidora de Serveis Socials, Mari Carmen González, qui ha remarcat que les subvencions són per a les persones més desafavorides socialment. “Nosaltres no mirem d’on provenen els ciutadans que ens sol·liciten ajuda, nosaltres mirem les necessitats”. González ha explicat que el seu departament atén totes aquelles persones que passen per una situació compromesa, intentant ajudar el màxim de famílies en funció d’uns barems de prioritats. 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari