Les ràdios locals públiques s’uneixen contra la proposta privada de tancar ComRàdio

Una quarantena d’emissores ratifiquen el manifest que reivindica la seva funció única de comunicació de proximitat i acorden accions per difondre els seus valors

Els professionals de la comunicació local rebutgen el tancament de COMRàdio que la patronal de ràdio privada reclama a la Generalitat. Avui una quarentena de representants de les emissores municipals associades a la xarxa d’emissores, entre elles Montcada Ràdio, han acordat a la seu del Col·legi de Periodistes emprendre accions per reivindicar el paper clau que la comunicació de proximitat juga respecte a la generalista. Després de les intervencions del gerent del Consorci de la Comunicació Local, Miquel Bonastre, i el director general de Com Ràdio, Francesc Triola, que han qualificat la proposta de la patronal de la ràdio privada “d’atemptat greu”, els professionals de les emissores han proposat passar a l’acció per fer conéixer la realitat de la comunicació local i com és d’important en l’actual situació, com per exemple, en la cobertura informativa que faran tots els mitjans el proper dia 22 de maig en els comicis municipals. El director de Montcada Comunicació, Lluís Maldonado, ha criticat el que considera “un despropòsit de la ràdio privada a la desesperada amb l’únic transfons de guanyar més diners“. Montcada Ràdio posarà en marxa en els propers dies algunes accions per divulgar la funció vital dels mitjans locals. “A Montcada tenim uns mitjans de comunicació municipals de qualitat i arrelats al territori, i no m’imagino la ciutat sense ells. Moltes de les coses que es fan al poble no tindrien sentit”, afirma convençut Maldonado qui creu que la “comunicació que fem servir juga un actiu tan important o més com les accions més materials que es fan als pobles”, i ha mostrat tot el suport de Montcada Comunicació al model de ComRàdio.

L’Associació Catalana de Ràdio (ACR), institució que agrupa les emissores privades del país, ha remès un document al Govern de la Generalitat que, sota l’ampul·lós títol Informe sobre la necessitat d’introduir els principis i tècniques jurídiques de menor restricció, intervenció mínima, autoregulació i simplificació administrativa en el sistema audiovisual privat, recomana, planament i amb una suficiència cridanera al nou executiu autonòmic les iniciatives i modificacions que, al seu peculiar judici, precisa el sector. La recomanació més important —millor seria dir exigència— és el tancament de les emissores públiques que configuren COMRàdio.

Altres propostes de l’ACR són la supressió de la publicitat i limitar la concessió de l’espectre per a les ràdios públiques; menor control per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a les privades; el tancament de les emissores pirates, i no concedir freqüències a l’anomenat tercer sector. Com a professionals del periodisme, els punts esmentats són debats que entenem que poden i cal dur-los a terme en el marc democràtic, on totes les parts posen en joc la seva dosi de raó. El que mai no podrem acceptar sota cap concepte és que es plantegi el tancament d’un mitjà de comunicació per raons polítiques. Això no passa en les democràcies, només en les dictadures. A Espanya, els últims mitjans que es van clausurar per motivacions polítiques van ser el diari Madrid, en ple franquisme, i més recentment, tot i que en el context difícil del País Basc, el periòdic Egunkaria.

Ens resulta xocant i dolorós que aquesta proposta farcida de maximalismes interessats hagi sorgit d’una associació l’equip de direcció de la qual compta amb abundants periodistes de llarga trajectòria, fins i tot n’hi ha alguns amb grans reconeixements professionals. La maduresa de les democràcies es mesura per la pluralitat de mitjans de comunicació, per l’absència de discursos únics i per la constructiva diversitat d’opinions i línies editorials. I en aquest sistema, que és el que reclama una democràcia de qualitat, han de conviure-hi mitjans privats i públics, perquè aquests darrers són els que han de garantir l’accés dels ciutadans a la informació. Una cosa són els debats sobre com cal finançar i regular aquests mitjans públics i una altra de molt de diferent és qüestionar-ne l’existència, no cal dir-ho, amb tanta lleugeresa com ànim de lucre excloent.

Convé refrescar una obvietat: els mitjans privats són empreses i l’objectiu de tota empresa, per definició, és tenir tants beneficis com sigui possible. I els ha d’obtenir a partir del producte que ofereix, és a dir, dels continguts. Sembla lògic que aquests mitjans difonguin els continguts que els proporciona l’audiència i per tant obtingui ingressos, bàsicament, de la publicitat per aconseguir comptes de resultats positius per als seus accionistes. Una comercialització que, tanmateix ve a compte recordar-ho, es fa generalment a costa de la desaparició de tot vestigi d’utilitat pública no rendible, tot i fer ús d’un espai radioelèctric públic. Per això és important també la coexistència d’un servei de comunicació sostingut pels governs central, autonòmic i local que doni cabuda i sentit a aquelles realitats potser no rendibles, però a les quals els ciutadans hi tenen dret i l’Administració es veu obligada a emetre-les.

En l’escrit desmesurat que l’ACR ha remès al Govern, s’intenta defensar que un dels motius pels quals se sol·licita el tancament de COMRàdio és que pretén convertir-se en “una cadena pública pseudomunicipal”. És la primera vegada que escoltem aquesta definició i costa entendre què vol dir l’ACR amb “pseudomunicipal”. Però tot i estant disposats a ser intel·lectualment generosos i acceptar la denominació, ens preguntem: ésser pseudomunicipals constitueix un crim suficientment atroç que mereixi el tancament d’una ràdio?

La patronal de la ràdio privada omet interessadament que des de COMRàdio i el Consorci de Comunicació Local (CCL) es posa a disposició de les ràdios públiques municipals una oferta descentralitzada amb continguts elaborats des de les diferents emissores i s’ofereix suport tècnic, jurídic i formatiu a més de 140 estacions locals, la major part de les quals compta amb recursos extraordinàriament modestos.

Els signants entenem el compromís dels periodistes amb la nostra professió treballant de manera rigorosa i constant per enfortir les condicions que permeten exercir-la en una democràcia. I això només s’obté amb el respecte escrupolós a la pluralitat i les seves circumstàncies. Defensar el contrari atempta directament contra el nucli del nostre delicat ofici: la llibertat d’expressió.

Adhereix-t’hi
[email protected]

*******************************

MANIFEST
Generem la informació més propera i contrastada avalada pel coneixement del nostre entorn i de la nostra realitat. Fomentem la participació ciutadana, perquè impulsem i dinamitzem la pluralitat social, política, econòmica i cultural, perquè formem part del teixit social i de la realitat del municipi”. Així comença el manifest que ha ratificat

Actuem en situacions d’emergència, perquè la nostra difusió s’adequa amb agilitat a la realitat del territori. Defensem la nostra llengua i la nostra cultura, impulsant-ne les realitats i singularitats locals. Treballem per a la integració, perquè donem a conèixer la nostra realitat plural, vingui d’on vingui. Innovem, perquè experimentem amb nous formats i noves tecnologies aplicades a la creació de nous continguts. Per tot això:

Reivindiquem el paper de la ràdio municipal com un servei públic de qualitat, on la comunicació de proximitat és important i necessària per garantir el dret a la informació, fomentar la participació ciutadana, afavorir la pluralitat democràtica, defensar de la llengua i la cultura catalanes i la integració dels nouvinguts.

Apostem perquè les ràdios locals tinguin els professionals suficients i estiguin dotades de recursos econòmics i tècnics necessaris per desenvolupar la seva tasca amb la màxima qualitat.

Demanem el reconeixement a la realitat d’un model, amb una trajectòria de més de tres dècades i amb una capacitat demostrada en l’adaptació de formats i de noves tecnologies.

Ens refermem en la professionalitat com a garantia de bon servei i en la funció de formació de nous periodistes.

Avui la comunicació local continua sent una realitat viva: conèixer, informar i opinar sobre el que ens és més proper.

No hi ha futur sense comunicació, i no hi haurà comunicació sense proximitat. Reivindiquem el nostre paper social i exercim el nostre lideratge.

Barcelona, 24 de gener de 2011

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari