Les víctimes de violències masclistes no han de denunciar l’agressor per rebre suport i ajuts públics

La xifra de feminicidis, l’expressió més extrema de la violència masclista, continua creixent, sent el 2024 l’any amb més dones assassinades per homes en l’última dècada, un total de 78 fins ara. Segons el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, bona part d’aquestes víctimes no rebia cap ajut de la xarxa especialitzada en l’atenció a la violència de gènere.
Aquest és un dels principals problemes que detecten les especialistes en l’abordatge d’aquesta problemàtica. Els motius pels quals una víctima no demana ajuda són diversos, com la por, les amenaces, la manca de recursos econòmics o el fet que no identifiquen la violència com a tal. “Si el sentiment de vergonya és un dels principals obstacles a l’hora de demanar ajuda, vol dir que encara és un tabú parlar de la violència masclista a la nostra societat. Això és terrible”, assegura la psicòloga Lorena Fernández, del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Ajuntament. “És important que les dones sàpiguen que no estan soles i que disposen d’un ampli circuit d’ajudes per sortir d’aquesta situació”, comenta Rosa María Gómez, també de l’oficina municipal, que des del passat mes de març compta amb una nova tècnica.

És important que les dones sàpiguen que no estan soles i que disposen d’un ampli circuit d’ajudes per sortir d’aquesta situació

Rosa Gómez, tècnica del SIAD

L’ampliació del servei s’ha traduït en un augment de les actuacions –un total de 1.072 entre gener i octubre de 2024– i de les altes, amb 115 noves usuàries. “El SIAD és un referent per a les dones del municipi, tot i que encara falta fer molta pedagogia entre la població”, afirma Gómez, per a qui és bàsic millorar la coordinació entre els diferents recursos com els CAP, els Mossos d’Esquadra i els Serveis Socials per enfortir la xarxa d’atenció. “L’objectiu és detectar qualsevol situació de violència, generant un clima de confiança perquè les dones se sentin acompanyades i no tinguin por”, remarca Gómez.

Nova perspectiva

Les expertes en la temàtica aposten per un canvi de perspectiva sobre la responsabilitat d’actuar davant d’una situació de violència masclista. “Es culpabilitza la dona que no ha denunciat amb l’argument que, per aquest motiu, les administracions no han pogut fer res per salvar-la”, lamenta Jessica Milán, del SIAD, qui remarca que “és important que la dona sàpiga que pot rebre ajuda sense haver de posar denúncia”, tot afegint que es poden treballar aspectes com la identificació de la seva situació, de la  violència que pot estar patint,  l’acompanyament en processos de separació o divorci i rebre informació sobre opcions de suport econòmic.

És important que la dona sàpiga que pot rebre ajuda sense haver de posar denúncia

Jessica Milán, tècnica del SIAD

Per promoure la responsabilitat pública, la Generalitat va aprovar el 2022 el Protocol Marc per una Intervenció amb Diligència Deguda en Situacions de Violència Masclista. “Tots els agents socials i de l’administració coneixedors d’una violència masclista tenen l’obligació d’intervenir”, remarca Gómez.

Procediments judicials

El nombre de denúncies per violència contra les dones ha augmentat de manera progressiva des de mitjan 2022 fins a assolir el màxim històric comarcal amb 772 procediments judicials durant els primers sis mesos del 2024. A Montcada i Reixac, fins al 31 d’octubre s’havien presentat un total de 60 denúncies i, durant el 2023, la xifra es va enfilar fins a les 73. Pel que fa a les ordres de protecció a la víctima, al Vallès Occidental se’n van denegar el 57%, una xifra similar a la província de Barcelona i superior a la del conjunt de Catalunya. Tots tres àmbits es mantenen lluny de la mitjana estatal, on s’accepten dos de cada tres peticions (66,5%). A la comarca, Sabadell és l’únic partit judicial on les ordres adoptades superen les denegades (67,7%). En canvi, a la resta de partits la major part de les incoades són denegades, entre els quals destaca Cerdanyola –al qual pertany Montcada i Reixac–, amb la proporció més elevada (77,8%). “Les violències institucionals invisibilitzen i perpetuen el masclisme”, destaca Milán.