M. Antonia Larrañaga: ‘Estem vivint un procés d’involució dels nostres drets’

L’advocada fa un recorregut pel present, passat i futur dels drets de les dones

M. Antonia Larrañaga, al costat de la regidora de Dona i Igualtat, Judith Mojeda, durant la xerrada que va fer ahir a la Casa de la Vila davant d'una trentena de dones
Laura Grau

“Estem vivint un procés d’involució dels drets que tan va costar conquerir”, així ho creu l’advocadessa M. Antonia Larrañaga, responsable de la conferència ‘Els drets de  les dones: present, passat i futur”,  que va impartir ahir la tarda a la Casa de la Vila davant d’una trentena de dones, amb motiu del Dia de la Igualtat Salariat entre home i dona. L’acte va comptar amb la presència de la regidora de Dona i Igualtat de l’Ajuntament, Judith Mojeda (PSC). Larrañaga es va remuntar a l’època de la Segona República i la Constitució de 1931, que atorgava a les dones el dret al sufragi, recollint la reividicació dels moviments sufragistes de final dels anys vint. És el període en què s’aproven llei més progressistes pel que fa a temes que afecten les dones com l’avortament i el divorci. Aquest salt es veurà truncat pel cop d’estat i la dictadura del general Franco, “que suposa una involució absoluta”, va dir Larrañaga. A tall d’exemples d’aquesta política retrògrada, va recordar que les dones casades no podien treballar ni obrir un compte corrent sense l’autorització del marit. En el codi penal, l’adulteri era considerat un delicte amb penes de presó i només afectava la dona casada que tenia relacions extramatrimonials.

No será fins després de la mort de Franco i l’inici de la transició que la dona comença a recuperar els seus drets. La Constitució de 1978 especifica en el seu article 14 la plena igualtat entre home i dona, principi que marcarà les lleis que s’aprovaran al primer Congrès de la recent conquerida democràcia, on només hi ha 21 dones d’un total de 350 diputats –ara n’hi ha 124. Tot i així, la Constitució inclou articles contradictoris amb aquesta norma, com és el cas de la successió a la Corona, on els homes tenen preferència sobre les dones. Als vuitanta s’aprova l’estatut dels treballadors, que determina que “a igual treball, igual salari”, fet que en la pràctica será difícil d’aconseguir perquè molts convenis col·lectius estableixen nomenclàtors diferents per a la mateixa feina, segons la realitzi un home o una dona. “L’única solució era acudir als tribunals i demostrar que allò era discriminatori”, va explicar Larrañaga, especialitzada en dret laboral.

L’advocadessa també es va referir a lleis importants per a la dona aprovades a final dels noranta, com la de mesures de protecció integral per la violencia de gènere, llargament reivindicada per moviments feministes, i la llei d’igualtat efectiva, que estableix les quotes per garantir la presència femenina en àmbits on està infrarepresentada. “Malgrat que a nivell legal s’ha aconseguit la igualtat, en la pràctica queda molt camí a recòrrer”, va concloure Larrañaga, qui considera que les retallades en l’àmbit social estan afectant més les dones que els homes, “perquè són elles les que renuncien a feines pitjor pagades o de jornada reduïda per replegar-se cap a casa i tenir cura dels fills i la gent gran”. També va criticar la retallada dels drets de les dones que suposen projectes de llei com el de l’avortament, que promou el govern espanyol. La xerrada va cloure amb un col·loqui amb les assistents.

 

 

Deixa un comentari