‘M’he passat la vida cuidant els altres i crec que ho he fet prou bé’
Mercè Grau Arnal, nascuda en el si d’una família de pagès del carrer Ripoll, ha celebrat els 100 anys
Mercè Grau Arnal va néixer el 4 d’abril de 1922 en el si d’una família de pagès del carrer Ripoll, darrera de l’església de Santa Engràcia. De ben petita, a la Mercè li agradava més ajudar el seu pare a l’hort de Terra Nostra que anar a l’escola. També anava als camps a collir maduixes, una feina dura que li reportava alguns diners ja que aquesta fruita era molt ben pagada al mercat de Sant Andreu. Quan tenia 12 anys va néixer el seu únic germà, Francesc, l’únic que va poder estudiar fins als 16 anys “perquè deia un metge conegut de la nostra família que era bo per escriure i fer números”, explica la Mercè que, de ben jove va assumir la responsabilitat de portar la casa, mentre els pares treballaven a les feines del camp. “M’he fet un tip de fregar terres, rentar roba i cuinar, … no sé com he durat tant, perquè de menjar tampoc en teníem gaire”. S’enrecorda de com li agradaven els rovells d’ou barrejats amb sucre en les poques ocasions que n’hi donaven. “Quan matàvem un pollastre, molt de tant en tant, el pare és el que se’n menjava un tros més gran perquè era el que més havia de treballar”.
‘No sé com he durat tant […] De vegades em pregunto per què encara soc aquí, si ja no hi tinc res a fer en aquest món’, diu Mercè
A més d’ocupar-se de la casa, la jove Mercè també cosia amb una màquina que li van comprar els pares, arreglava camises que anava a buscar en tren a Barcelona amb un mocador de fer farcells i, en una ocasió, va viatjar amb els seus cosins a Lleida a buscar oli, havent de fer nit fora de casa perquè el pas estava tallat per un incident relacionat amb la guerra civil. No oblidarà mai les llàgrimes de la seva mare quan va veure l’església de Montcada destrossada per les bombes incendiàries.
Van passar els anys i el germà de la Mercè es va casar i va abandonar la casa familiar, on es va quedar ella amb els seus pares, a qui va cuidar fins a la seva mort. No va trobar cap xicot que li fes el pes i va preferir seguir soltera, gaudint dels seus quatre nebots, dos dels quals pràcticament va criar. Ja de gran, va descobrir la seva passió viatgera amb l’Esplai per a la Dona, visitant països com Egipte i Itàlia. “M’he passat la vida cuidant els altres i crec que ho he fet prou bé… Ara m’han de cuidar a mi perquè ja tinc massa anys… De vegades em pregunto per què encara soc aquí, si ja no hi tinc res a fer en aquest món”. Tot i la fragilitat d’un cos centenari i la seva sordesa, la Mercè té bona salut i encara s’hi veu prou per fer ganxet, una de les seves aficions.
Articles relacionats
Articles relacionats
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
