Montcada i Reixac disposarà a Mas Duran d’un espai per al record

Amb motiu del Dia Internacio­nal de la pèrdua perinatal i gestacional, l’Ajuntament inaugurarà el 15 d’octubre al Parc de la Llacuna (12h) un espai per al record destinat a les famílies que han patit la mort d’un fill durant l’embaràs o els primers dies de vida. L’acte inclourà una ofrena floral, la descoberta d’un monòlit i les intervencions de la psicòloga Guida Rubio i de les impulsores de la iniciativa, Laura Vázquez  i Tamara García, dues mares que comparteixen la dolorosa experiència d’haver perdut una criatura durant l’etapa perinatal. També hi ha previst que durant aquell dia s’il·lumini la Casa de la Vila amb els colors rosa i blau cel, símbol de la conscienciació sobre la mort gestacional i perinatal. 

“Hem escollit aquest indret  de Mas Duran perquè és un espai tranquil i ubicat fora d’un cementiri; d’aquesta manera estarà obert a tothom, independentment de les seves creences”, explica Laura, que va perdre el seu fill Nil als dos dies d’haver nascut quan estava a la setmana 26 d’embaràs. 

 

El dol perinatal o gestacional és encara un tema tabú. El fet que els infants no hagin arribat a formar part de la societat fa que no se’ls reconegui i se’ls negui la identitat. Una de les demandes de les famílies és la creació d’un registre on es pugui inscriure aquests infants. “La idea de l’espai de record va sorgir amb l’objectiu de visibilitzar la nostra situació. La societat no dona rellevància a un ésser que sembla que no ha existit però, per a nosaltres, aquesta criatura existirà sempre”, assegura Tamara, qui lamenta que el seu fill Nico, que va néixer mort a la setmana 37, no consti en el llibre de família. Els progenitors també es troben molt sols perquè sovint es minimitza la pèrdua del fill. “Hi ha molt poca empatia amb el que sentim. Si se’t mor la parella, a ningú se li acut dir per donar ànims que ja en trobaràs una altra, en canvi, nosaltres hem sentit moltes vegades que som joves i que podem tenir un altre fill”, argumenta Laura. Ambdues mares han decidit donar a conèixer la seva experiència per ajudar altres famílies a través del seu testimoni. “La mort d’un fill no s’arriba a superar mai, però es pot aprendre a conviure amb la seva absència”, opina Tamara.  “Podem passar del dolor a l’amor si la pèrdua s’aconsegueix guarir bé”, afirma Laura, tot destacant la importància de disposar de grups de suport per compartir l’experiència i de protocols estandaritzats a tots els hospitals.