Montcada i Reixac reivindica l’alliberament sexual i de gènere en el Dia de l’Orgull LGTBI

L’acte central va tenir lloc aquest dimecres amb diverses activitats com la lectura d’un manifest i la pintada d’un mural al final del carrer Major

David Tello i Tina Recio, durant la taula rodona sobre les dones trans
La taula rodona sobre la realitat trans es va fer a la Casa de la Vila
El consistori reitera el seu compromís amb les polítiques públiques en suport al col·lectiu LGTBI+
El cantautor montcadenc Pere Mercader va actuar en el marc dels actes del Dia de l'Allibertament LGTBi

Montcada va celebrar aquest dimecres el Dia de l’Alliberament LGTBI amb diverses activitats que van començar al matí amb la pintada d’un mural per la llibertat sexual, a la cruïlla entre el carrer Major i l’avinguda de la Ribera, i la col·locació de la bandera que identifica el col·lectiu LGTBI a la Casa de la Vila. A la tarda, el programa va incloure un contacontes amb perspectiva LGTBI adreçat a la canalla, que va tenir lloc a la Casa de la Vila. L’acte central es va desenvolupar a la plaça de l’Església, amb la lectura d’un manifest en defensa de la diversitat sexual a càrrec d’un grup de joves de la ciutat i l’actuació del cantautor montcadenc Pere Mercader, que va interpretar diversos temes sobre l’amor i la llibertat sexual. La pluja va obligar a traslladar a l’Auditori el recital poètic sobre temàtica lèsbica i gai amb Sílvia Bel i Sebastià Portell. 

El programa commemoratiu va arrencar dimarts a la tarda a la Casa de la Vila amb una taula rodona titulada ‘Feminisme, poder vaginal i revolució trans’, que va comptar amb la participació de la montcadenca Tina Recio, impulsora del projecte I-Vaginarium; Fina Campás, activista trans; David Tello, responsable de la delegació de Chrysallis, una associació de famílies de menors transexuals, i Mauricio Raigosa, especialista en vaginoplàsties de l’Hospital Clínic. Tina Recio, activista trans des de fa 7 anys, va explicar el projecte I-Vaginarium que va posar en marxa fa 8 mesos al Centre Cívic La Barceloneta per acompanyar les dones trans que opten per fer-se una vaginoplàstia, tant abans de l'operació com després. El projecte, que compta amb professionals mèdics voluntaris, ha permès elaborar el primer document de treball sobre la sexualitat de les dones trans amb vagina, que inclou tant els aspectes físics com els emocionals. "Un dels nostres objectius –va explicar Recio– és fer pedagogia en el sector sanitari, on encara hi ha desconeixement i falta de sensibilitat cap a les dones trans, col·lectiu que alguns ginecòlegs es neguen a tractar".

Fina Camàs ha treballat des de la Plataforma Trans*Forma la Salut en les negociacions amb el Departament de Salut per posar en marxa un nou model d'atenció a la salut per a les persones trans, pioner a Europa. Tot i que queda molt camí per fer, Campàs reconeix que s'han donat passes importants: "Amb el nou model, la transexualitat deixa de considerar-se una malaltia i els pacients ja no hauran de superar un diagnòstic psiquiàtric per accedir al tractament". Campàs va anunciar que el proper pas és disposar d'un protocol d'actuació per al sistema sanitari que tingui rang de llei i sigui d'obligat compliment, "per no estar a expenses del govern de torn". Per aconseguir aquest objectiu, el document ha de ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya amb el suport de tots els grups polítics. "Aquest protocol ha de garantir l'equiparació dels homes i dones trans en matèria de cirurgia, ja que actualment operacions com les vaginoplàsties tenen llargues llistes d'espera que, ni tan sols, es fan públiques a diferència d'altres tipus de cirurgies", va assenyalar Campàs.

Segons el cirurgià Mauricio Raigosa, que treballa a l'Hospital Clínic, el CatSalut s'ha donat dos anys per escurçar les llistes d'espera per a vaginoplàsties i fer-les públiques. Reconeix que aquesta operació canvia la vida de les pacients, "la majoria de les quals em diuen que han tornat a néixer el dia que les vaig intervenir, amb resultats estètics i funcionals molt bons, a diferència del trans masculí". Per al facultatiu, és indispensable formar el personal sanitari que treballa als ambulatoris i als hospitals sobre la realitat trans, desconeguda per a una gran majoria. 

En últim lloc, va intervenir David Tello, responsable de Chrysallis, una entitat que aglutina 700 famílies de menors trans de tot l'estat espanyol i més d'una setantena de Catalunya. "Defensem els drets de les persones trans des de la infància com una forma de diversitat que no s'ha de tractar com una patologia", va dir Tello, qui va assenyalar que com més aviat es fa el trànsit social, més fácil és l'evolució del nen o nena trans, tot recordant que també hi ha persones que són binàries (no se senten ni homes ni dones) i intersexuals (tenen els dos sexes). La pressió de les famílies organitzades en associacions ha permès aconseguir fites importants com l'aplicació d'un procotol a les escoles que respecti la identitat sexual de l'alumne, incorporant el nom "sentit" de l'infant i no el que se li va assignar en el moment del naixement en funció dels seus genitals. "Quan els nens i nenes trans fan el trànsit són els més feliços del món, no els hi cal anar al psicòleg, servei que sovint necessitem més els progenitors perquè ens manca informació", va dir Tello. Una altra fita en què treballen les associacions és aconseguir agilitar els tràmits per canviar el DNI, aspecte que recollirà el nou projecte de llei LGTBI. "Esperem que els nens i nenes trans d'avui no visquin situacions tan dures com les que ens va tocar viure a nosaltres i als nostres avantpassats i que, poc a poc, anem cap a la normalització d'una realitat cada vegada més visibilitzada", va concloure Tina Recio.

 

 

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari