Nadia Ghulam porta els sabors de la cuina afganesa a Montcada

L’escriptora i activista afganesa Nàdia Ghulam (Kabul, 1985) va dur la cuina del seu país al municipi aquest passat dissabte, 25 de novembre, en el marc del dinar organitzat per Montcada Solidària, al Casal de la Mina, dins del Cicle Drets Humans, Migració i Refugi programat per l’Ajuntament. Una cinquantena de comensals van poder tastar el plat típic d’Afganistan –arròs al vapor, amb panses, pastanaga, ametlles i festucs– acompanyat de mandonguilles i de postres, pastes dolces amb te. Un àpat cuinat per Ghulam que no només va acostar els participants als sabors exòtics del seu país d’origen, sinó també a la crua realitat que afecta la seva població, marcada per la guerra civil i el règim talibà.

Nadia, que als 8 anys va resultar greument ferida amb el 60% del cos cremat a causa de l’impacte d’una bomba que va destrossar casa seva, va haver de viure des dels 11 anys als 21 amb la identitat del seu germà mort a la guerra per poder dur un sou a casa i estudiar, atès que les dones tenien prohibit fer-ho. Gràcies a una ong, l’any 2007 va arribar a Catalunya per sotmetre’s a una desena d’intervencions quirúrgiques i regenerar la seva pell i va ser acollida per una família amb la qual viu des d’aleshores. La seva història s’ha fet força coneguda gràcies als llibres: ‘El secret del meu turbant’ (2010) –guanyador del 43è Premi Prudenci Bertrana– fet amb la col·laboració de la periodista Agnès Rotger; 'Contes que em van curar' (2014), escrit amb Joan Soler i 'La primera estrella del vespre' (2016).

Malgrat la seva dura experiència vital, Ghulam és optimista de mena i somia en un futur millor per al seu país que, en la seva opinió, passa necessàriament per formar culturalment les noves generacions. Per això s’està formant acadèmicament amb l’objectiu de poder tornar al seu país i contribuir a la seva recuperació i també ha creat una organització destinada a l’educació de nens i joves.

“Es diu que a Afganistan no hi ha guerra però aquest estiu, durant l’última visita que hi vaig fer, van morir més de 600 persones en diferents atemptats”, va explicar Nadia. La jove activista va lamentar que als països del primer món el respecte pels Drets Humans sigui més teòric que no pas pràctic i va agrair a Montcada Solidària l’organització del dinar afganès i l’escalf rebut. “Com a immigrant –va dir– us puc assegurar que ningú no vol marxar del seu país en les circumstàncies en què ho estan fent milers i milers de refugiats i és tant important la solidaritat econòmica com el suport humà i personal, saber que algú s’interessa per tu o simplement una abraçada reconforta molt”.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: