‘No vull aquesta vida per als meus fills’

De la vintena de persones que viuen a les barraques del torrent de la Vallençana, n’hi ha poques empadronades a Montcada i Reixac. Aquest és el cas de la família de Wellington Alvarado, nascut a l’Equador i resident a Espanya des del 2001 i a Montcada i Reixac, des de fa quatre anys. Fa tot just un any que, amb la seva dona i els seus tres fills, Alvarado es va veure abocat a viure en una barraca. “Vivíem a la Font Pudenta, però per culpa de la crisi em vaig quedar sense feina i ens van acabar fent fora del pis“, ha explicat a La Veu.

Amb la dona afectada per una malaltia mental, sense treball i sense ingressos, l’home no veu la llum al final del túnel. Des de finals d’abril, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) té la tutela dels dos fills menors de la parella, de 3 i 14 anys, i amb el matrimoni només ha quedat el gran, que ja té 18 anys i està estudiant.

És molt dur no tenir on anar, si tingués feina tot seria diferent, però no en trobo

“Jo soc el primer que no vull aquesta vida per als meus fills i entenc que aquí no hi podem estar, que està prohibit, que és una zona inundable, però què podem fer si no tenim recursos econòmics?” es lamenta Alvarado. De moment, no pensa marxar fins que no arribi l’ordre judicial per fer efectiu l’enderroc de la barraca. “Realment, no sé què farem, intentaré assessorar-me legalment”, diu tot esperant rebre l’ajut de les administracions. “Des de l’Ajuntament m’han dit que es facilitaran un alberg on pernoctar, però necessitem algun lloc on deixar les nostres pertinences i diners per cobrir les necessitats bàsiques“. “És molt dur no tenir on anar, si tingués feina tot seria diferent, però no en trobo”, conclou.