“Qui perd és la societat de la qual formen part també els assetjadors”
L’activista trans Valentina Berr va impartir un taller a Can Cuiàs per visibilitzar el rebuig que pateixen persones com ella
Valentina Berr, membre de la productora cultural Cicatriz, va oferir el passat divendres 21 d’octubre un taller al Centre Cívic de Can Cuiàs amb l’objectiu de visibilitzar la realitat trans. “Al final moltes de les dones trans que conec ens exposem a preguntes impertinents en tots els àmbits i si bé és molt molest, al final la reflexió que feia és que hi ha una inquietud sobre nosaltres i vaig pensar que calia un lloc on poder-ho abordar”. Una de les preguntes que li va fer el públic assistent va ser de quins sectors socials patia més discriminació. Berr va criticar a certs sectors feministes que “consideren que ser dona es defineix només pel que tens entre les cames”.
L’activista de 29 anys està redactant un llibre per tal de donar resposta a totes les preguntes incòmodes que ha d’afrontar, preguntes que a la resta de persones no se’ns fan. Un altre dels espais on espera poder visibilitzar la realitat trans és a les escoles, però totes les xerrades que ha tingut programades, “han acabat per cancel·lar-se pel rebuig de certes famílies”.
Dol familiar
Les famílies amb un parent trans han de passar per un dol, si bé no n’hi ha dos iguals, perquè segons Berr tampoc hi ha dues persones trans iguals i les realitats familiars són molt diverses i no totes ho accepten igual. L’activista va explicar que per a moltes famílies el procés de dol pot passar per les mateixes fases que amb la pèrdua d’un ésser estimat. Entre el públic assistent al taller hi havia algunes persones amb fills o filles trans i van detallar la seva experiència reconeixent-se en algunes de les fases que detallava Barr: negació, ira, negociació, depressió i acceptació de la realitat.
Intolerància en el món del futbol
Berr a més d’activista era jugadora de futbol. Aquest any, cansada de l’assetjament que rebia va decidir plegar, tot i que sempre ha manifestat que va rebre el suport dels seus clubs i companyes. Amb la seva retirada considera que “qui ha perdut és la societat de la qual formen part també els assetjadors. Jo soc el dany col·lateral. La meva denúncia ve per la política d’assenyalament perquè els controls es basen en criteris associats a la normativitat de gènere. Si destaques no pots ser una dona i això també els hi passa a moltes dones Cis amb cossos no normatius”.