S. Marín: “No vull viure en una terra de prohibicions”

“Encara no em crec el que he viscut al Parlament… Catalunya és una dictadura i jo no vull viure així, vull llibertat… ara, a la meva terra, on fins ahir es podia torejar lliurement, ara passo a ser un torero clandestí”. Aquestes paraules són les que el destre montcadenc Serafín Marín ha expressat després de la votació d’ahir al Parlament, que prohibirà la pràctica de la tauromàquia a Catalunya a patir del 2012. Marín va assistir a la sessió a la Cambra baixa i no va poder amagar la seva decepció i tristesa després que el parlamentaris expressin el seu vot. De fet, el posat d’abatiment de Marín és portada avui a diferents diaris. En declaracions a www.laveu.cat aquest dijous, el torero s’ha mostrat decebut per la decisió de la Cambra: “He lluitat i m’he barallat per defensar la tauromàquia a Catalunya i ara veig com, en un no res, em treuen la professió, la meva plaça, el meu passat i part de la meva carrera”. Tot i que els pronòstics apuntaven a que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en contra de les curses tiraria endavant, “pensava que el fet de donar llibertat de vot al PSC i a CiU ens beneficiaria”, ha apuntat Marín.

 

Per a Serafín Marín, la Monumental de Barcelona –que programarà curses fins a final del 2011– és més que una plaça: “Aquí he obtingut molts triomfs, m’ha ajudat a tenir més contactes, aquest espai és molt important a nivell professional, però també sentimental”. El destre ha expressat que de moment no marxarà a viure fora de Catalunya, però “en un futur crec que sí, no vull viure allà on ho prohibeixen tot, no vull que els fills que pugui tenir visquin sense llibertat”. La ILP es va aprovar ahir amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. L’origen del debat sobre el manteniment o no de la tauromàquia a Catalunya va sorgir a final del 2008 quan el Parlament va acceptar tramitar la ILP, que arribava amb el suport de 180.000 signatures ciutadanes. Durant el primer trimestre de l’any, defensors i detractors de les curses de braus van fer compareixences al Parlament per defensar el seu posicionament, entre ells, el mateix Serafín Marín.