Un jove montcadenc inicia l’aventura d’arribar a l’Orient Mitjà en bicicleta

D’una afició heretada del pare a un objectiu aventurer ben clar: arribar en bicicleta a l’Orient Pròxim. Amb aquesta motivació el montcadenc Jonathan Pérez va iniciar l’11 de setembre el seu primer llarg viatge en aquest mitjà de transport. Amb anterioritat, havia viatjat un parell de mesos per Colòmbia i havia fet el Camí de Santiago juntament amb el seu pare.

Trajecte. Després de recórrer la costa francesa al Mediterrani, el jove montcadenc va arribar a Itàlia, des d’on es va dirigir cap a Eslovènia on ara traça una ruta descendent pels Balcans, passant per Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Kosovo i Macedònia. El seu pròxim objectiu serà arribar fins a Grècia i, des d’allà creuar cap a Turquía per anar fins a l’Orient Mitjà. L’aventura d’aquest veí és un viatge a la incertesa i sense rellotges, a la velocitat de les papallones, com un autèntic nòmada. “En aquest viatge –explica Pérez– has de tenir passió, has d’aprendre a observar, comprendre i acceptar la diversitat de cada frontera per adoptar una filosofia meravellosa: la de la tolerància”.

El dia a dia. Diuen que una aventura és més divertida si olora a perill. Però, per a l’aventurer montcadenc, el veritable perill de viatjar sol per aquests països és passar al costat dels cotxes “que són els que em poden matar’’. Pel que fa a l’hospedatge i les dietes, Pérez assegura que el 80% de les vegades acampa a l’aire lliure, tot i que també l’acullen a casa de particulars, a través de plataformes digitals o gràcies al contacte diari amb la gent autòctona. Respecte a les despeses en alimentació, el montcadenc comenta que gasta al voltant de set euros diaris i que cuina en el seu petit fogó, imprescindible en el seu reduït equipatge. 

Al capdavall, l’aventura no ha fet més que començar. Queden encara molts quilòmetres per seguir pedalejant, amb la idea de tornar probablement a casa cap als mesos de maig o juny, tot i que no es vol marcar dates per viure l’aventura al màxim.