Una cerveseria que va marcar diferents generacions

La Casa Larratea forma part de la memòria col·lectiva del municipi en haver estat un punt de trobada i d’oci de diverses generacions de montcadencs. L’edifici va acollir la fàbrica de cervesa ‘Dos Torres de Munich’, fundada l’any 1935 per la família d’origen alemany Cohn-Vossen, que va arribar a Montcada fugint de la repressió nazi. L’empresa produïa dues modalitats de cervesa artesanal, daurada i negra, que es venia a granel i també es podia consumir al jardí que hi havia davant de l’immoble, actualment un parc públic batejat amb el nom d’Antiga cerveseria. El procés de fabricació trigava uns sis mesos i la producció era limitada, de manera que quan la cervesa s’acabava no es podia tornar a servir al públic fins a la temporada següent.

La bona qualitat del producte va fer que fama de l’espai s’estengués no només al municipi, sinó a altres localitats. El secret de l’èxit del negoci el coneixen bé els germans Josep i Pere Oliva, el pare dels quals va treballar a la cerveseria d’estiu durant 20 anys, des del 1947 fins al 1967. “Ell hi va entrar a través del seu cunyat, Pedro Carrasco, qui amb la seva dona, la nostra tieta Lucía, van ser contractats pels Cohn-Vossen l’any 1943”. A mesura que la cerveseria guanyava popularitat, es va anar ampliant l’horari d’atenció al públic i la plantilla, amb la incorporació de Salvador Golorons, cunyat dels anteriors.

L’any 1958, després que els Cohn-Vossen venguessin la patent de la seva cervesa a la fàbrica Damm, Pedro Carrasco i Salvador Golorons van arrendar el negoci de la cerveseria al matrimoni alemany, que va continuar residint a la casa.

Membres de les dues famílies i dels Oliva treballaven braç a braç —primer els caps de setmana i festius i després, tot l’estiu— per atendre els centenars de clients que hi anaven cada dia. A partir dels anys seixanta es va habilitar la planta baixa de la Casa Larratea com a cerveseria d’hivern.

Corredises per agafar taula

El jardí comptava amb una seixantena de taules. N’hi havia de rodones, fetes de pedra amb capacitat per a unes 8 o 10 persones, i també de fusta, més petites que les anteriors. Els clients portaven el seu propi menjar i allà consumien la cervesa. “De mica en mica, vam començar a oferir també olives adobades, banderilles, tapes i fins i tot frànkfurts”, recorda Pere, qui fou cambrer durant la seva adolescència, igual que el seu germà.

El fet que la cerveseria fos un lloc de trobada familiar i agradable, gràcies a l’ombra frondosa que proporcionaven els arbres que hi havia, i que els preus fossin populars i assequibles van contribuir a escampar arreu la seva popularitat.

“L’espai era un lloc d’afluència de molta gent, no només d’aquí; era habitual veure corredisses i fins i tot alguna picabaralla per agafar taula de clientela que venia en tren de fora de Montcada”, recorda Josep.

De la gran afluència de públic també es van beneficiar altres negocis del municipi. Els germans Oliva recorden que Francesc Mallafré anava a la porta de la cerveseria amb el seu carret a vendre gelats; que el fotògraf de Can Sant Joan José Pulido oferia els seus serveis als visitants, que el besavi de l’actor Carlos Cuevas hi venia bugies reciclables i Enrique Martínez, de la perruqueria Disla, afaitava i tallava els cabells a demanda.

La cerveseria va estar en marxa fins a final dels 80. Després d’un parèntesi el negoci va ser arrendat l’any 1993 per la família Ramos que el va mantenir obert fins al tancament definitiu, l’any 2005 i que va transformar l’antiga cerveseria d’hivern en un restaurant.

Un cop clausurada la cerveseria el solar va estar a punt d’acollir un edifici, però, fruit de la pressió popular, l’Ajuntament el va acabar adquirint per transformar-lo en un parc públic batejat amb el nom d’antiga cerveseria, que recorda l’ús que va tenir l’espai durant més de quatre dècades.