Una vida amb un segle d’història

Joaquina Marcos Aliaga, veïna de Mas Rampinyo, ha començat el 2022 tot just celebrant el seu 100 aniversari, que va complir el dia 31 de desembre. Malgrat que la sordesa li dificulta la comunicació, Joaquina té la ment molt clara i recorda amb nitidesa la seva infantesa. “La meva família era de Múrcia i va arribar a Montcada als anys 20 perquè el pare va entrar a treballar a la cimentera; jo vaig ser la cinquena de vuit germans i la primera a néixer aquí, al carrer Major, al costat de Can Pila”, diu amb orgull.
Des dels tres anys i fins als nou, els Marcos Aliaga van emigrar a França, també per motius laborals. “Parlais vous français?”, em pregunta Joaquina per demostrar que encara conserva fluïdesa en l’idioma en què es va escolaritzar. La vida al país veí es va truncar quan el pare va morir i la mare va decidir tornar amb els fills a Montcada, on es van dedicar a la vida de pagès. “Recordo que plantàvem i recollíem patates, mongetes, blat de moro…”, explica.

Joaquina va néixer al carrer Major el 31 de desembre del 1921 i actualment viu amb dos dels seus nets

Però Joaquina tenia capacitat i predisposició per aprendre i va voler anar més enllà. Amb 14 anys feia tasques de practicant i també va entrar a treballar a Aismalibar, on la van fer encarregada de secció. En casar-se amb Salvador Azorín i tenir els fills va deixar la feina, tot i el disgust del seu cap: “Em va venir a buscar perquè tornés i ho vaig fer durant un temps, però al final no podia compaginar el treball amb la criança i vaig plegar”.

Com la majoria de dones de la seva generació, Joaquina ha dedicat la major part de la seva vida a les tasques de la llar. Després de criar dos fills, Ana M.ª i Salvador, es va haver de fer càrrec també de tres nets –Paco, Daniel i David– per la prematura mort de la seva filla de part, amb tan sols 28 anys. Amb la seva fotografia a la mà, la dona recorda com va ser de dur haver de tirar endavant la família en aquelles circumstàncies. Però ho va fer, perquè a força i determinació no hi ha qui la guanyi. “Sempre he dit que, havent oli i patates, no es passa gana”, assevera.
Joaquina ha sobreviscut al marit i als seus dos fills. Vídua des del 2005 i havent superat un càncer de colon fa 16 anys, la dona viu amb dos dels seus néts i encara tragina per casa, cuina, fa peces de punt i s’entreté amb la televisió, seguint les notícies i l’actualitat, perquè li agrada estar ben informada. Al carrer surt poc perquè el bloc on viu no té ascensor, però rep visites d’amigues especials com la Susana, que fa l’aniversari el mateix dia que ella però amb més de quatre dècades de diferència. “M’agrada que vingui a veure’m perquè m’explica què passa al barri”, diu Joaquina. I un dels esdeveniments a comentar és el centenari de La Unió. “Encara recordo quan hi anava a ballar de joveneta”, somriu.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: