La comunitat musulmana que viu a Montcada i Reixac ja està immersa en El Ramadà, la festa més important del seu calendari religiós. Des d’ahir i durant 29 dies, els musulmans no poden ni menjar ni veure ni tenir relacions sexuals mentre hi hagi sol (ara, a l’estiu, unes 16 hores: des de les cinc de la matinada fins a les nou de la nit). Els únics que estan exempts són els menors d’edat, la gent gran, els malalts, el viatgers i les dones embarassades o amb la menstruació.
A Montcada la població musulmana es concentra principalment al barri de la Ribera, tot i que, des de fa un any, gaudeix de la seva pròpia mesquita al polígon industrial Can Tapioles. Allà, es concentren un grup de musulmans per fer les cinc oracions diàries de cara a la Meca. Mohamed Hadissou és, des de fa tres mesos, l’imam de la mesquita de Montcada després d’haver exercit aquest càrrec anteriorment a Castelldefels. Nascut fa 54 anys a Nadhor (Marroc), Mohamed no creu que fer el Ramadà sigui un gran sacrifici: “No és gens complicat. Potser quan ets una mica més jove, però tothom que compleix amb el dejuni diari surt més enfortit”.
Cada any, l’inici del Ramadà s’avança 12 dies en el calendari. En aquesta ocasió, el seu començament arriba en ple mes d’agost, amb les temperatures molt elevades i els dies més llargs i amb més hores de sol, fet que amplia el temps de dejuni. “Ara és millor, perquè es pateix una mica més i s’obtè un grau de satisfacció més gran”, explica l’imam de Montcada. Aquesta tendència es mantindrà en els propers anys, ja que al 2011 el Ramadà començarà l’1 d’agost; al 2012, el 18 de juliol i al 2013, el 3 de juliol. 
Fer el Ramadà també comporta, en la majoria dels casos, haver de compatibilitzar el dejuni amb el treball. Mustapha El-Hassani, també nascut a Nadhor (Marroc), és un dels responsables de la mesquita de Montcada. Casat i pare de quatre fills menors d’edat, Mustapha porta 10 dels seus 48 anys vivint a Catalunya. Primer va arribar a Barcelona i, des de fa dos anys, ara viu al carrer Bogatell. Treballa en una fàbrica d’embalatge a la ‘ciutat comtal’ i després d’haver fet les vacances al juliol, haurà de treballar durant tot el Ramadà. Per sort, el seu horari, de les sis del matí a les dues del migdia, no és dels més sacrificats i no ha d’estar al carrer patint les elevades temperatures del mes d’agost. Mustapha reconeix que el primer dia del Ramadà sempre és “el més dur”, pero que a partir del segon dia, “el cos ja s’ha acostumat i, després de tants anys, ho veiem con una cosa natural, fins i tot la gent que ha de treballar al carrer”.
Fins no fa molt temps aquest era el cas de Mohamed El-Asri, un altre marroquí, nascut a Tanger fa 29 anys, que en aquest inici del Ramadà ha fet la seva primera visita a la mesquita de Montcada. Mohamed, que viu des de fa un any al barri de la Ribera, treballava fins fa poc al món de la construcció, tot i que ara està a l’atur. “Faig el Ramadà des de que tenia 12 anys i moltes vegades ho he fet mentre treballava durant gran quantitat d’hores al carrer. És dur, però es pot aguantar. Amb força de voluntat, ho pots superar tot”, comenta Mohamed que a la mesquita de Montcada espera poder trobar-se amb gent de la seva comunitat per resar i sentir més propera a la seva dona, que s’ha hagut de quedar al Marroc.