Els prats florits afavoreixen la població de papallones als parcs metropolitans

L’estudi anual de l’Observatori Metropolità de Papallones va comptabilitzar el 2022 al Parc de la Llacuna un total de 439 exemplars de 23 espècies diferents

La gran concentració de població a les ciutats i les seves àrees metropolitanes ha fet plantejar a les administracions noves polítiques ambientals per tal de promoure el manteniment i la recuperació d’ecosistemes viables per a la conservació i millora de la biodiversitat local i regional. Amb l’objectiu de comprendre les dinàmiques i els factors que influeixen en la flora i la fauna metropolitana, l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), una iniciativa de ciència ciutadana de l’AMB que compta amb el suport del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), té en marxa des del 2019 un projecte per analitzar la població de papallones diürnes com a indicadors de biodiversitat. Aquests insectes són molt sensibles a qualsevol canvi del medi, proporcionant molta informació per avaluar l’entorn, ja que on hi ha papallones també hi ha altres insectes, plantes i depredadors.
Les dades recollides durant el 2022 corroboren les tendències observades en els informes d’anys anteriors sobre la importància dels parcs i les platges en la conservació d’aquest grup d’organismes i el paper que hi pot tenir la gestió dels prats i les gespes. “Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, afirma Jordi Bordanove, coordinador del Servei de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB, posant en valor la importància d’aquests tipus de prats per a la supervivència de les papallones, probablement a causa d’acollir moltes plantes de les quals es poden alimentar les erugues.

Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs

Jordi Bordanove, de l’AMB

El Parc de la Llacuna

L’any passat, es van comptabilitzar 439 exemplars de 23 espècies diferents de papallones al Parc de la Llacuna
Mario Manzano

L’any passat, el treball de camp es va fer a un total de 26 parcs i platges metropolitans, entre els quals hi havia el Parc de la Llacuna, a Mas Duran. A l’espai montcadenc, dues persones voluntàries van fer 11 mostrejos entre els mesos de març i octubre, durant els quals van comptabilitzar un total de 439 exemplars de 23 espècies diferents, amb un predomini d’espècies generalistes, que vol dir que les erugues es poden alimentar de diversos tipus de plantes, adaptades a ambients urbans i amb una gran capacitat de moviment.

A Montcada, les espècies localitzades més abundants van ser la del coure comú (Lycaena phlaeas), amb 56 individus, seguida de la saltabardissa de solell (Pyronia cecilia), amb 48. També s’hi van trobar algunes de singulars, característiques d’ambients més naturalitzats i madurs, com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), amb 26 exemplars censats. “Aquestes papallones són típiques d’hàbitats naturals, per això aquí n’hi ha pocs individus, i és aquesta poca quantitat d’exemplars el que requereix temps i insistència per trobar-les”, remarca Joan Pino, director del CREAF. El manteniment de les gramínies permet la viabilitat d’espècies com l’escac ibèric, amb poblacions possiblement connectades amb la serra de la Marina i Collserola.

Aquestes papallones són típiques d’hàbitats naturals, per això aquí n’hi ha pocs individus, i és aquesta poca quantitat d’exemplars el que requereix temps i insistència per trobar-les

Joan Pino, director del CREAF

Resultats metropolitans

Els voluntaris van registrar l’any passat un total de 47 espècies i 18.723 exemplars, el 20% de les espècies de papallones diürnes presents a Catalunya. “Les dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment del canvi climàtic a escala local i global”, ha remarcat Joan Marull, codirector científic de l’mBMS.

Les dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment del canvi climàtic a escala local i global

Joan Marull, codirector científic mBMS

Deixa un comentari