Encara lluny dels objectius europeus en matèria de recollida selectiva

La mitjana de la recollida selectiva en matèria de residus a l’àrea metropolitana es troba en una situació d’estancament i se situa al 40 %, 15 punts per sota de l’objectiu marcat per la Unió Europea, que és arribar al 55% l’any 2025 i anar augmentant fins al 65% el 2035. La xifra també es troba lluny de les expectatives de la Generalitat al PRECAT20 que pretenia assolir un 60 % de recollida selectiva bruta dels residus locals l’any 2020.

L’AMB, gestora de les plantes de tractament de deixalles dels 36 municipis metropolitans, ha presentat aquest matí a l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac les dades del 2023. L’encarregat de fer-ho ha estat Guillem López, conseller delegat d’Acció Climàtica, acompanyat del director de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana, Frederic Ximeno.

L’any 2023 es van produir, a l’àrea metropolitana de Barcelona gairebé un milió i mig de tones de residus, l’equivalent a 444,3 kg per habitant.

Malgrat que hi ha hagut una lleugera disminució respecte a l’any anterior, encara estem lluny d’arribar a l’objectiu marcat per la Unió Europea

Guillem López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB

Només 9 municipis dels 36 que formen part de l’AMB, els que han adoptat un canvi en el sistema de recollida com el porta a porta o els contenidors tancats, han millorat els percentatges de recollida i estan per sobre del 55%. Aquest és el cas de la veïna localitat de Ripollet. Montcada i Reixac, contràriament, se situa en la franja baixa, amb un percentatge del 34,6%, a l’espera que en els pròxims mesos es posi en marxa el nou model de recollida, un cop s’adjudiqui el nou contracte de la prestació del servei.

Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L‘índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Segons les dades de l’AMB, els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.

Assignatures pendents

Un dels principals reptes a assolir en els pròxims anys és augmentar la separació en origen de matèria orgànica, que ara se situa en el 35%. “Tot i que la ciutadania és conscient de reciclar el vidre i el paper, no passa el mateix amb les restes orgàniques i això té un impacte molt negatiu en els costos del tractament dels residus”, ha indicat López. Com a exemple, el conseller de l’AMB ha indicat que tractar una tona de resta costa 130,20 euros, mentre que si està ben separada (dipositada al contenidor marró) en costa 62,90.

Un altre objectiu passa per l’aprovació de la nova Llei catalana de residus, que ampliaria la responsabilitat del cost del tractament dels residus als productors.

Tenim estratègies en marxa per reduir la producció de residus i les esperances posades en l’aprovació de la nova Llei perquè ampliï la responsabilitat dels productors incorporant els del sector tèxtil i el tèxtil sanitari i també prohibicions com la de generar plàstics d’un sol ús

Guillem López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB

A escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu superar el 55 % de reciclatge l’any 2025, reduir els residus municipals i aconseguir la neutralitat de carboni del sistema metropolità de tractament de residus, mitjançant actuacions en cinc eixos estratègics: prevenció, recollida, tractament, educació i una nova governança.

El fet que aquests municipis són els que han implantat un canvi en el model de recollida demostra que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats. Com a exemples, Santa Coloma de Cervelló va canviar l’índex de recollida selectiva del 41,5 % al 71,8 % en només tres mesos. A Corbera de Llobregat, un altre cas d’èxit, el salt va anar del 49,2 % al 80,4 %.

Quin tractament fa l’AMB de les deixalles?

De les 1.490.089 tones de residus que van entrar a les plantes de tractament que gestiona l’AMB, entre les quals hi ha l’Ecoparc ubicat al terme municipal montcadenc, un 42,1 % es va reciclar i més de 375.000 (el 26,7% del total) es van valoritzar energèticament, generant 220.328 MWh d’electricitat.

Finalment, aproximadament 310.068 tones (un 26 %) van acabar a l’abocador després d’haver estat tractades. Aquests residus corresponen al rebuig dels ecoparcs que no ha pogut ser valoritzat energèticament.

Cal assenyalar que, segons l’AMB, el tractament de residus s’ha encarit en 15 milions d’euros en els darrers anys, malgrat que la quantitat de resta ha disminuït un 10 %. Aquest augment és degut a la pujada de l’impost sobre l’abocament i la incineració dels residus no reciclats.