L’Ajuntament sol·licitarà un crèdit de 6 milions per pagar una expropiació que s’ha arrossegat durant 51 anys als tribunals

“La mala praxis i un mal assessorament han provocat aquest desgavell”. Així va resumir el president de l’Àrea Territorial, Andreu Iruela (PSC), la fi del procediment judicial que ha obligat el consistori a desembutxacar 6 milions d’euros per fer front a l’expropiació de 443 m² de terreny privat del carrer Bonavista. La parcel·la, que ara és un aparcament, va acollir durant dècades el mercat de la fruita dels dimecres.

“El nou deute trenca l’estabilitat pressupostària”, va reconèixer la presidenta de l’Àrea Econòmica, Nani López (PSC). Amb aquest crèdit extraordinari, el deute viu municipal augmenta un 20% fins a situar-se en 23,5 milions d’euros que representa el 47,2%. “No estem tensionats”, ha puntualitzat López, qui ha defensat l’activació del préstec per cobrir la quantitat íntegra i finalitzar complir així l’obligació legal de posar fi al litigi judicial. “Ens continuem mantenint molt per sota del 75% d’endeutament, que és el màxim autoritzat per llei”, ha afegit l’edil. Ara, el govern negociarà amb els bancs les condicions del crèdit a 10 anys.

Andreu Iruela (PSC) va afirmar que “tots els governs municipals hem tingut responsabilitats” i va justificar el crèdit: “Fem un exercici de transparència per posar fre al degoteig d’interessos“.

L’operació financera es demanarà per complir la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Avui posem el punt final a aquesta història, som servidors públics i hem de vetllar perquè aquestes males pràctiques no tornin a passar”, va assegurar l’alcalde, Bartolo Egea (PSC).

Debat polític

La mesura extraordinària va rebre el suport de tots els grups municipals durant el Ple Municipal d’abril. Des de l’oposició, Laura Campos (ECP), va voler contextualitzar els fets fent un recorregut des dels orígens del “conflicte enquistat” des de 1974. “La família Vinyals va exigir la propietat de 5.000 m² de terreny per poder construir en el triangle de l’avinguda de la Ribera i els carrers Bonavista i Rocamora i el 2003 només se li va reconèixer judicialment la propietat de 443 m²”, va relatar. Campos va situar com a data problemàtica el 2005 quan es va signar entre consistori i la família “un conveni inexplicable, surrealista i de bojos”. “Es va enganyar l’oposició sense informes tècnics i jurídics”, va denunciar la portaveu dels Comuns.

Campos va defensar que durant el seu mandat com a alcaldessa es va oferir com a compensació 700.000 que la família Vinyals va rebutjar. “La sentència final de 2023 és desproporcionada i injusta, no s’ha fet cap peritatge”, va criticar.

Des d’ERC, L’anterior president de l’Àrea Econòmica, Gerard Garrido, va atribuir la culpa de la indemnització milionària a “la mala gestió i les decisions errònies” del passat. “Si s’hagués actuat bé des del 2005, ara no estaríem en aquesta situació”. L’edil augura la necessitat d’un nou pla financer per gestionar el nou deute, que s’acumula als 26 milions d’euros que el consistori acumula en expropiacions durant els darrers anys.

També des d’ERC, l’expresident de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez, va recordar que l’anterior equip de govern va intentar esgotar la defensa jurídica durant 8 anys . “Vam lluitar per defensar l’interès públic contra alguns ciutadans que han intentat saquejar les arques municipals amb diversos processos d’expropiacions”, va subratllar.

Des del PP, David Zambrana va evitar allargar-se repetint els arguments dels socis de govern i es va limitar a reconèixer que “es tanca un periple de 50 anys de litigi judicial”.

El portaveu Vivim Montcada i soci de govern, Rafa Ruiz, va titllar el litigi d’“inaudit i incomprensible” i va tancar la seva intervenció reconeixent que es tanca així un episodi recent “deplorable i vergonyós”, per “evitar conseqüències futures més nefastes”.

Des de Vox, Santiago Hernández, va parlar de descrèdit i de vergonya, de no fer les coses bé. Va aprofitar també per agrair al govern tripartit que no hagi presentat recurs de cassació per no allargar més el litigi i fer incrementar així els interessos de demora. “Això no acaba aquí, hi haurà més pagaments”, va advertir el regidor.

Conveni temerari el 2005

El litigi amb el consistori es remunta a l’any 1974, quan la propietat va presentar una demanda perquè la corporació li retornés la finca que s’havia apropiat al·legant que era de titularitat municipal. En no obtenir resposta, l’any 1997 l’afectat va tramitar un procediment civil que va guanyar als tribunals tres anys més tard i que condemnava l’Ajuntament a restituir la finca.

Indemnització milionària després d’un llarg litigi

La parcel·la, que en 1976 es va classificar com a espai viari, s’havia de permutar per una de 2.320 m²  edificables segons un conveni signat el 2005 entre el consistori i la família propietària. L’operació s’havia de fer en el marc d’una modificació de planejament als carrers Bonavista, Santiago i l’avinguda de La Ribera, però finalment no es va executar. L’acord establia, d’altra banda, que en cas de no efectuar-se la permuta, la propietat havia de ser compensada econòmicament.