Veïns de Reixac creen una entitat en defensa d’aquest espai natural

La màquia és una formació vegetal densa formada per arbustos alts i pròpia de les terres de clima mediterrani i del seu nom deriva el mot maquis, pel fet que els guerrillers de la postguerra s’amagaven entre aquesta vegetació. La Màquia és també el nom que ha decidit adoptar un grup de veïns de Vallençana-Reixac per batejar una nova entitat destinada a reivindicar els valors del seu lloc de residència, a la serralada de Marina, declarat com a espai natural protegit. Tots ells coincideixen a pensar que la ciutat viu d’esquenes al bosc i que sols l’utilitza per al lleure sense cap més implicació.

“El Besòs separa dos móns amb diferents conceptes i velocitats de desenvolupament”, explica un dels promotors de la iniciativa, Antonio Álvarez, de Ca n’Ortigosa. El 97% del bosc és propietat privada i d’aquest, un 60% pertany a grans propietaris que no resideixen al territori “i no demostren excessiu interès per uns terrenys que no els aporten rendibilitat”, apunta Álvarez. Els petits propietaris tampoc no han estat capaços d’organitzar-se en defensa d’un model de gestió de l’espai que vetlli pel compliment del pla d’ús públic del parc que, segons la Màquia, no s’aplica. “Mentre els particulars estem sotmesos a una legislació molt estricta, es toleren activitats amb gran impacte ambiental sobre les quals no hi ha cap mena de control”, explica aquest veí, que es mostra crític amb la descoordinació que sovint hi ha entre administracions i especialment amb la gestió del Consorci del Parc de la serralada: “És un ens que gasta bona part dels seus recursos en automantenir-se, que desconeix realment el que passa i té una capacitat resolutiva molt curta”.

Una de les qüestions que més preocupa la Màquia és l’impacte que causen en l’espai natural els negocis de restauració. “El trànsit de vehicles cap als dos establiments que hi ha en el sector és continu, especialment els caps de setmana i la seva oferta, amb ball i discoteca, suposa una agressió mediambiental importantíssima”, assenyala Álvarez, qui també puntualitza que la Màquia no està en contra d’aquests negocis però sí qüestiona el seu model lúdic basat, diu, en la festa. El portaveu del col·lectiu aboga per activitats respectuoses amb la natura: “Volem que es vingui al bosc caminant o en bicicleta; quanta més gent l’estimi, més serem per protegir-lo i per evitar abocaments i botellons”. Davant d’aquesta realitat, l’entitat vol obrir un debat en què participin la ciutadania i l’Ajuntament sobre com s’ha de gestionar un espai que, segons la Màquia, mai no apareix als programes electorals. “El bosc no té capacitat de regeneració, s’hi ha d’intervenir amb planificació i actuacions concretes” opina Álvarez.