‘Veure una aixeta oberta amb aigua corrent li crida molt l’atenció’

Xavier Boix i Cristina Maristany, de Can Sant Joan, acullen aquest estiu a Jlil Mohamed Salek, un nen sahrauí de set anys

El nen no perdia de vista els peixos que nedaven al Rec Comtal
Dani Font
En Jlil Mohamed Salek en mig del Xavier Boix i la Cristina Maristany
En Jlil s'ha adaptat molt bé i acostumat a viure al desert les altes temperatures no són un obstacle per anar a jugar als parcs de Montcada

A finals de juliol va arribar a Montcada i Reixac Jlil Mohamed Salek, un nen sahrauí de set anys que passarà l’agost i els primers dies de setembre amb Xavier Boix, Cristina Maristany i la resta de la família del barri de Can Sant Joan. L’arribada de l’infant ha estat possible gràcies al programa Vacances en Pau, organitzat per la Delegació del Front Polisario a Catalunya. Aquest projecte solidari compta amb el suport de diferents ajuntaments, entre ells el de Montcada, que té penjada una bandera del Sàhara Occidental al balcó de la Casa de la Vila. Boix i Maristany estan molt agraïts amb el tracte rebut per part de l’Ajuntament que els hi ha ofert activitats gratuïtes com la piscina no només pel nen, sinó per tota la família.

La família destaca que el nen s’ha sabut adaptar molt bé i que mai es queixa. "Ajuda molt a casa sense que li haguem de demanar. És nota que porta temps vivint a un campament de refugiats", explica Maristany. Aquesta setmana el van acompanyar per veure quin era el seu estat de salut i la veïna de Can Sant Joan destaca que "només en el moment de la punxada per fer una analítica, va fer un petit gest d’aflicció, gairebé inapreciable”.

'Ajuda molt a casa sense que li haguem de demanar. És nota que porta temps vivint a un campament de refugiats'

Mentre parlem a cobert de les altes temperatures aprofitant l’ombra dels arbres que envolten el Casal de Gent Gran Casa de la Mina, en Jlil no para de fixar-se en l’aigua i els peixos que neden pel Rec Comtal. “Al camp de refugiats no tenen aigua corrent”, ens explica Boix. “Veure una aixeta oberta li crida molt l’atenció”. Aquesta setmana aniran a passar uns dies a un càmping a Tarragona el que suposarà, que l’infant vegi el mar per primera cop en la seva vida. "Serà apoteòsic" pronostiquen Boix i Maristany.

Una qüestió de drets humans

Un cop a la setmana fan una videotrucada amb els pares de l’infant perquè mantingui el contacte i per resoldre les necessitats que puguin sorgir. Boix i Maristany es comuniquen en castellà amb els pares del Jlil que encara van aprendre l’idioma, fruit del període de domini espanyol sobre el Sàhara Occidental, un període que va durar gairebé cent anys, entre 1884 i 1975. Quan Espanya va abandonar aquell territori, aquest va ser ocupat pel Marroc i Mauritània, obligant a a molts saharauís a exiliar-se i des de llavors la comunitat viu repartida entre el Sàhara Occidental i els camps de refugiats del Tinduf, a Algèria.

Boix, molt crític amb la repressió marroquina del poble sahrauí, va visitar els camps de refugiats de la província del Tinduf fa 10 anys. "Tenim un deute amb el poble sahrauí que va haver de marxar de la seva terra. Cal que la gent es consciencií amb el fet que hi ha 200.000 persones que viuen al mig del desert sense gairebé recursos, però molt ben organitzats gràcies al Front Polisario. És una qüestió de drets humans, que té molt mala solució i fins que aquesta no arribi han de viure de l’ajut internacional".

'Cal que la gent es consciencií amb el fet que hi ha 200.000 persones que viuen al mig del desert sense gairebé recursos'

El montcadenc lamenta profundament la decisió de Pedro Sánchez de posicionar-se al costat del Marroc en el conflicte del Sàhara Occidental, "on encara hi viuen molts sahrauís que ho passen molt malament i són brutalment reprimits pels militars i la policia marroquina si intenten defensar la seva identitat". El veí de Can Sant Joan sospita que aquest canvi de posició del govern espanyol, hagi pogut tenir a veure amb el fet que el Jlil arribés dues setmanes tard per problemes burocràtics. "Les delegacions del govern no han actuat com altres anys, casualitat o no".

Identitat sahrauí

Boix afirma que tot i les dificultats que passen en els camps de refugiats, "el poble sahrauí és molt digne i orgullós de la seva identitat i dels seus orígens. Tenen molt clar que volen ser sahrauís i no volen viure al Marroc". Maristany afegeix que "en Jlil ja té aquesta consciència identitària. Va venir amb la roba oficial sahrauí, una túnica de color blau turquesa, uns pantalons bombatxos, una bandera que posava Sàhara Lliure i un quadre del desert. A més la seva mare em va regalar un clauer que deia el Sàhara Vencerá".

Fins a principi de setembre, totes aquelles persones que vulguin conèixer millor la realitat del que suposa viure en el desert, com han d’afrontar el Jlil i la seva família, poden visitar a l’àgora de Montcada Aqua l’exposició fotogràfica ‘Camps de refugiats sahrauís-RASD a Tindouf’, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari