Víctimes d’abusos de l’antic mossèn de Santa Maria, a la recerca de més afectats

Fins fa tan sols uns mesos Xavier Torrentó i Leopold Lluch no es coneixien personalment. Hi havia, però, un nexe que els unia, el mossèn Josep Vendrell Cortasa, a qui una trentena de persones acaba de denunciar al Defensor del Poble per presumptes abusos i agressions sexuals. Els afectats suporten amb resignació i dolor parlar de presumpció d’innocència en aquest cas, tot recordant que només tenien entre 8 i 15 anys –en les dècades dels anys 60 i 70– quan van conèixer Vendrell, qui va exercir com a mossèn a l’església Sant Tomàs d’Aquino, a Barcelona, i a Caldes d’Estrac, al Maresme.

A la primera parròquia, el religiós va estar entre els anys 1965 i 1970. “Quan va arribar a l’església, de seguida es va guanyar les famílies, tenia un tarannà progressista i va crear un grup d’escolta amb més d’un centenar de nois”, recorda Lluch, tot afegint que, amb la seva oratòria, va encandilar els pares que li van atorgar tota l’autoritat. Tant és així, que Leopold no va dubtar a obeir el mossèn el dia que el va citar al seu despatx per fer-li classes particulars de Ciències i li va dir que, per estudiar anatomia, s’havia de baixar els pantalons i els calçotets: “En aquell moment va arribar una visita i em va fer amagar al sota escala; al cap d’una estona, vaig decidir sortir i l’home que havia entrat al despatx va començar a cridar i em va dir que anés a casa i ho expliqués als pares”. La reacció dels progenitors, però, no va ser l’esperada. Leopold, que aleshores tenia 12 anys, va rebre dues bufetades, una de la mare i una altra del pare, per posar en dubte l’honorabilitat del mossèn. “El meu avi va ser l’únic que em va defensar, però al final vaig acabar pensant que tot plegat havia estat culpa meva”.

Segons els denunciants, Vendrell va ser traslladat com a mínim en dues ocasions arran les denúncies presentades per famílies al Bisbat i a la policia

Aquest incident no va minvar la confiança de la família en el mossèn. De fet, quan Vendrell va ser traslladat l’any 1970 a Caldes d’Estrac, arran la denúncia per abusos presentada per un grup de pares al Bisbat i d’un particular a la policia, el germà de Leopold va anar internat a l’escola que depenia de la nova parròquia i on també hi havia un grup d’escolans i un altre d’escoltes.

Durant cinc anys, fins al 1975, Vendrell hauria seguit abusant d’infants, d’acord amb els testimonis que ara han sortit a la llum. Un dels agredits va ser el germà de Leopold, ja mort. “El que em va fer a mi no em va causar cap trauma però ara he sabut per un amic íntim que el mossèn agredir sexualment el meu germà i aquest descobriment sí que m’està causant un gran dolor, a l’igual que els relats que m’estan arribant d’altres persones, com el cas d’un noi que va ser sistemàticament violat dos cops per setmana durant quatre anys seguits”, explica.

A Caldetes, Vendrell va coincidir amb Xavier Torrentó, qui va viure una situació similar a Leopold: “En aquell moment em vaig limitar a obeir, però amb els anys vaig prendre consciència dels fets que, sortosament, no van anar més enllà”. Novament, com en el cas de Barcelona, algunes famílies de Caldetes van acabar denunciar abusos al Bisbat, i Vendrell va ser traslladat l’any 1975 a la parròquia de Santa Maria de Montcada, on va ser rector fins al 1990. Després, encara va tenir dues noves destinacions a Barcelona fins que va morir de forma prematura i sobtada al 2004, amb 71 anys.

Propòsit de la denúncia

El fet que les víctimes hagin trigat tant de temps a denunciar és una constant quan es tracta de casos d’abusos sexuals a infants, ja que la majoria d’afectats viu el seu trauma en silenci. El grup d’afectats de Caldetes va començar a fer indagacions fa dos anys, que el van portar a contactar amb antics escoltes de la parròquia de Sant Tomàs als quals van enviar una carta que va ser compartida en un grup de whatsapp. Això va ser al setembre passat i va provocar que gairebé una trentena de persones expliquessin les seves experiències.

Conscients que la via penal està tancada perquè els delictes ja han prescrit i Vendrell va morir fa prop de 20 anys, els afectats van decidir posar els fets en coneixement del Defensor del Poble, que disposa d’un departament específic per investigar aquests afers i que s’ha compromès a presentar el seu informe al Congrés dels Diputats.

Els afectats no demanen cap compensació econòmica a l’Església, però sí que demani perdó i en doni explicacions

“No volem cap compensació econòmica, sinó que se sàpiga el mal que va fer aquest home i que l’església demani perdó i no es limiti a condemnar la pederastia en genèric; el bisbat era coneixedor de les denúncies contra Vendrell i no va fer res, contràriament el va destinar a d’altres parròquies, seguint en contacte amb infants”, expliquen els afectats, tot lamentant que algunes de les famílies denunciants van ser menystingudes i criticades per les que defensaven el mossèn.

“Sabent el que va fer a les parròquies de Sant Tomàs d’Aquino i Caldetes, estem segurs que a Montcada i Reixac també ha d’haver-hi víctimes d’aquest pederasta, és per això que fem una crida perquè els afectats s’afegeixen a la nostra denúncia i no cal que s’exposin públicament si no volen, poden contactar directament amb el Defensor del Poble i allò que declarin es mantindrà en la més estricta confidencialitat”, asseguren. Els interessats a contactar amb el Defensor del Poble ho poden fer a través de whatsapp 683 427 277, que respon totes les consultes rebudes.