‘Volem continuar sent un municipi de referència pel que fa a la inversió social’

Mar Sempere es marca com a principals objectius implementar i avaluar els plans locals aprovats a l’anterior mandat

Sempere (ECP) continua com a presidenta de l’Àrea Social, càrrec que ostenta des del 2016
David Perdigón
La regidora d’En Comú Podem Mar Sempere ha tornat a assumir la presidència de l’Àrea Social en aquest nou mandat. Després d’haver liderat l’aprovació de diferents plans locals que pretenen donar resposta a les necessitats de la població al llarg de la seva vida –el d’inclusió social, el de joventut, el de prevenció de drogues i pantalles, el Pla sobre envelliment actiu, el de prevenció contra els maltractaments a la gent gran i el Pla de diversitat sexual, afectiva i de gènere–, Sempere vol continuar endavant amb els projectes iniciats i vetllar per la seva implementació.
 
Com afronta el repte de seguir al front de l’Àrea Social?
Amb moltes ganes. Quatre anys no són suficients per fer polítiques socials efectives, cal donar continuïtat al bon treball que s’ha fet, desenvolupar els diferents Plans Locals, avaluar com estan funcionant, augmentar el parc d’habitatge públic per atendre la demanda que tenim actualment i seguir sent un municipi de referència quant a inversió social.
Actualment ho és?
Hem passat del cinquè al tercer lloc de tots els municipis de l’Àrea Metropolitana. I un altre estudi a nivell estatal presentat al 2017 ens situava entre els primers 25 de l’Estat amb més de 20.000 habitants pel que fa a la inversió social per habitant.
I això com es determina?
D’una banda, hi ha les dades estadístiques oficials i, de l’altra, indicadors indexats des del propi Ajuntament. Abans d’acabar l’any presentarem l’Observatori que té com a objectiu ajudar-nos a avaluar les nostres polítiques socials per veure si totes les accions previstes als Plans que hi ha en marxa estan funcionant i en quin percentatge. Aquesta és l’única manera de saber si complim els objectius i què hem de millorar. 
L’Ajuntament, però, assumeix competències que no li pertoquen. Per què ho fa?
Com a administració més propera som la primera porta a la qual s’adreça la ciutadania. Sovint ens toca resoldre problemes endèmics, per la inacció de les administracions competents. Hi ha molts exemples al respecte: l’adequació de lavabos a escoles per qüestió de salubritat, l’assumpció del deute de les escoles bressol… Són despeses que ha d’assumir la Generalitat però que, com a Ajuntament, acabem avançant al tractar-se d’una necessitat. Això ens resta pressupost per fer altres projectes però, com dic, són qüestions de prioritat. 
I el pressupost de l’Àrea Social permet fer front a les necessitats de la població?
Malgrat que, en global, som la tercera Àrea quant a pressupost, hem de pensar que la de Serveis Generals és la més gran perquè inclou el capítol de personal de l’Ajuntament. A continuació, ve Territori que assumeix serveis i obres amb un cost elevat i, seguidament, l’Àrea Social. A l’anterior mandat vam incrementar les partides en més d’un milió d’euros i això ens ha permès fer polítiques més efectives i inversions per millorar equipaments i tractar de donar més qualitat als serveis que prestem. Tot i així, tenim uns recursos limitats per fer front a les demandes d’ajut que rebem.  
Com a responsable de Serveis Socials i polítiques d’inclusió, diria que la situació de les famílies més vulnerables ha millorat o empitjorat en els darrers anys?
Podem dir que les famílies amb vulnerabilitat s’estan recuperant, però els està costant molt. El salaris són molt precaris i la gent té problemes per arribar a final de mes. I justament ara s’anuncia una nova recessió que pot ser una nova llosa.
Quin percentatge de la població es troba en aquesta situació?
Si mirem l’índex relatiu, un 30% està sota el llindar de la pobresa, és a dir, té uns ingressos inferiors als 13.000 euros anuals. Són dades similars a Ripollet i Barberà, però estan per sobre dels límits de la comarca i de Catalunya. Tot i així, hem millorat 5 punts.
I com ha contribuït l’Ajuntament a pal·liar aquesta conjuntura?
Entre el 2017 i el 2018 hem destinat molts recursos a ajudes per a la subsistència, l’habitatge i l’escolarització. D’altra banda, la renda garantida que dona la Generalitat mitjantçant el SOC també ha ajudat moltes famílies i ha alleugerit el volum de feina de Serveis Socials.
Els menjadors socials, per tant, han de seguir funcionant.
Malauradament, sí. I el banc d’aliments que gestiona Càritas, també. Actualment atén 376 famílies –un total de 1.174 persones. Haurem de destinar més diners perquè ningú no passi gana.
I entenc que no només parlem d’adults, també d’infants. 
Així és. Un dels problemes més greus és la pobresa infantil. Un 7% de les famílies locals amb beca  del Consell Comarcal tenen un ingrés de 0 euros; això és terrible! Actualment, un 20% dels nens i nens del municipi reben beca menjador total o parcial, el que suposa un  de cada cinc. Som el quart municipi del Vallès Occidental que rep més ajuts per aquest concepte. Tenim un índex de pobresa infantil més elevat que altres municipis amb el mateix nombre d’habitants. 
Què hi ha de cert sobre el rumor que els immigrants tenen més ajudes públiques?
Malgrat que aquesta creença està molt estesa, això no és cert. L’administració no pot fer cap tipus de discriminació per la procedència d’un ciutadà. Des de Serveis Socials fem servir dades objectives, criteris i barems que, en un 80%, són ingressos econòmics o dades oficials.En cap cas es beneficia ningú per la seva procedència. 
Ha baixat la població migrada?
Actualment el percentatge és del 10% del total, menor que a la demarcació de Barcelona. Del 2010 al 2015 han marxat per la crisi més de 500 persones d’origen estranger.
Vostè també es regidora de Sanitat. Montcada recuperarà algun dia les urgències nocturnes?
És una necessitat que la pròpia Generalitat va incloure als pressupostos del 2017, però que segueix sense finançament. A les últimes trobades amb CatSalut hem defensat com a Ajuntament la necessitat d’un CUAP, que resoldria la recuperació del servei. I des de la Mancomunitat que tenim amb Cerdanyola i Ripollet també estem reivindicant l’hospital Ernest Lluch. El més positiu de les reunions és que CatSalut reconeix que aquesta zona està infradotada quant a equipaments i aposta per fer un hospital lleuger. De tota manera, no hi ha res en ferm. 
I pel que fa a tenir una residència per a la gent gran. És viable?
Fa uns mesos vam rebre la proposta d’un inversor privat, però no és el que volem. Aspirem a un model de residència majoritàriament públic quant a construcció i gestió i seguirem treballant per aconseguir-ho.

Deixa un comentari