Adrià Salas dissecciona la societat postpandèmica al poemari ‘Harakiri en AOVE’

Quatre anys després de publicar el seu primer poemari, Salsa, Adrià Salas (Barcelona, 1985) torna a la literatura amb ‘Harakiri en AOVE’ (Espasa, 2024), una nova entrega de poemes, en què el cantant de La Pegatina reflexiona sobre la societat postpandèmica amb el seu estil sintètic, aforístic i ple de jocs de paraules.
Llicenciat en Periodisme i aficionat a l’escriptura des de la seva infància, Salas dona sortida en els seus poemaris a idees, reflexions i ocurrències que no tenen cabuda en les seves composicions. “Em sento més lliure escrivint poemes que cançons, ja que com a lletrista estàs sotmès al ritme i la melodia, mentre que com a poeta no tinc cap condicionant”, ha dit l’artista.

Em sento més lliure escrivint poemes que cançons, ja que com a lletrista estàs sotmès al ritme i la melodia

El llibre tanca una trilogia que va començar amb dos discos que va editar en solitari: Revancha en Bakú (2019) y Eclipse en Miura (2021), demostrant que les facetes de músic, lletrista i poeta van de la mà. Definits com “càpsules de generació mil·lenista”, els seus poemes parlen de temes com les diferents formes d’estimar, els nous models de masculinitat, la sexualitat i la relació amb el món digital. Salas també aborda l’auge del feminisme i la capacitat d’aquest moviment per transformar la societat, “demostrant que encara podem tenir l’esperança de canviar les coses”.

Temes universals

Mitjançant la ironia i el sentit de l’humor, Salas s’apropa a qüestions d’àmbit universal, amb una mirada despreocupada, però alhora profunda, i un llenguatge concís i directe. Els problemes de salut mental, que es van disparar després de la pandèmia, i la creixent dificultat de comunicació entre els éssers humans també són temes presents en el nou poemari.
Reconeix que tant aquest com l’anterior llibre neixen a partir de la idea del títol. “Se’m va ocórrer el terme japonès harakiri perquè el que faig és disseccio­nar la realitat i vaig afegir-hi l’acrònim AOVE, perquè l’oli d’oliva simbolitza per a mi la picaresca que encara existeix en aquest país”, explica el cantant, que aquesta vegada ha escollit el castellà com a llengua de creació per tal d’arribar a un públic més ampli –el primer poemari era bilingüe.