Aigua i bona comunicació, dues peces claus per entendre la importància històrica de Montcada
‘Montcada Medieval: terra de pas, terra d’aigua’ va ser una de les visites teatralitzades organitzades diumenge pel Museu Municipal
(Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Municipal va organitzar diumenge passat dues visites teatralitzades. Una de les assistents a la visita de la tarda, la periodista Míriam de Saint-Germain, n'ha fet la següent crònica)
A mitja tarda del passat diumenge 11 d’octubre, una dotzena de veïns van traslladar-se en el temps per conèixer una mica més sobre el passat del municipi. La ruta teatralitzada va començar a l’Avinguda de la Ribera amb la benvinguda del primer personatge, un cavaller medieval. El jove va traslladar als assistents al segle XV i va recordar l'antic pas del Rec Comtal, el fabulós castell dels comptes de Montcada i els verds camps de vinyes que envoltaven el municipi. “Com el vi de Montcada no n’hi ha cap, per això molts forasters fan parada aquí”, explicava orgullós el místic cavaller medieval. Afegia també que la Montcada medieval era un poble amb molts visitants per la proximitat que tenia amb la gran ciutat de Barcelona i precisament per això se la coneixia com una terra de pas.
A mig camí, els assistents van avançar cinc segles fins al 1915. El cavaller s’acomiadava dels oients presentant un peculiar treballador de la Casa de les Aigües. Es tractava d’un dels fogoners de la fàbrica que de camí a la feina explicava als seus nous acompanyats la importància de l’aigua a Montcada i recordava content que sense l’aigua del nostre municipi la ciutat de Barcelona seria gairebé pobre en subministrament d’aigua potable. Seguint amb la importància de l’aigua, el personatge es lamentava de les constants riuades i desbordaments del riu Besós, fet que encara podem observar en l’actualitat.
En arribar al punt final de la ruta, la Casa de les Aigües, el segon dels personatges va relatar amb fascinació l’aparició de la maquinària industrial, “les màquines ho han canviat tot, ens han donat continuïtat productiva”. Va acabar el seu relat afegint orgullós que les màquines de vapor del municipi eren gairebé exclusives, ja que només n'hi ha quatre més en tot el món.
