Jordi Blanch i Carlos Quílez protagonitzen un vermut literari al Cafè Colon de l’Abi

Units per una llarga amistat i la passió per l’escriptura, el diplomat en Ciències Empresarials, Jordi Blanch, i el periodista Carlos Quílez –ambdós veïns de Montcada i Reixac– es van donar cita al Cafè Colon de l’Abi ahir al migdia per conversar sobre els seus respectius llibres: El último blues (Aliar Ediciones, 2024) i Condenados relatos (Editorial Al Revés, 2024).

A l’hora del vermut i davant d’una sala plena, els dos amics van reflexionar sobre el fet d’escriure i van parlar sobre alguns aspectes de les seves darreres obres. La primera novel·la de Blanch té com a punt de partida un fet real –el robatori en una important empresa de cava als anys noranta–, transcorre al Moscú dels anys noranta i la Barcelona actual i narra la història d’amor entre un diplomàtic i una catedràtica de literatura. “Reconec que no em creia capaç d’escriure una novel·la, però, finalment, aquesta història em va arrossegar i he gaudit molt escrivint-la”, va dir l’autor, que el 2020 va publicar Todo es lo que parece (Círculo Rojo), amb reflexions personals sobre la vida després de superar un càncer.

Quílez va elogiar l’estil periodístic d’alguns moments de la novel·la de Blanch, a qui va encoratjar a seguir escrivint, i va parlar sobre la crisi de l’ofici de periodista, provocada per la dictadura dels ‘clicks’ i la pressió dels grups de poder sobre la premsa. Expert en crònica judicial, Quílez dona sortida en les seves obres de true crime a part del material que no té cabuda a les notícies estrictes, afegint les seves impressions com a periodista ‘disposat a baixar a les clavegueres encara que et mosseguin les rates”, va dir, citant el seu mestre Iñaki Gabilondo.

Condenados relatos agrupa les 18 històries criminals que més han marcat l’autor en la seva trajectòria professional i també inclou escrits de presos i ex-presos als quals ha conegut en primera persona o hi ha tingut accés, entre els quals hi ha Rosa Peral, condemnada a 25 anys pel crim de la Guàrdia Urbana; Sandro Rossell, que va passar dos anys de presó preventiva injustament; Jesús Contreras, conegut com l’atracador del xandall o Emmanuel, cap de la mara Salvatrucha.