Carlos Quílez presenta ‘Cerdos y gallinas’ al celler Montcata Vins

El periodista i escriptor montcadenc Carlos Quílez (Barcelona, 1966) presenta aquesta tarda al celler Montcata Vins de Can Sant Joan (20.30h) la novel·la Cerdos y gallinas. Tres anys després de publicar La sol·litud de Patrícia –novel·la que li va valer el premi Crims de Tinta 2009–, Quílez torna a reencarnar-se en la detectiu Patrícia Bucana per desentranyar obscurs lligams entre el món de les finances, la política, els estaments judicials i policials i els mitjans de comunicació. Assegura que  és la seva novel·la ‘més negra i enverinada’, on passa comptes amb el seu passat recent, quan va ser inculpat injustament en una investigació judicial, sent Director d’Anàlisis de l’Oficina Antifrau de Catalunya. 

Hi haurà molta gent que se sentirà al·ludida? 

Evidentment és una obra de ficció, però es nodreix d’una part de la realitat on la gent té noms i cognoms. Només ells sabran a qui m’estic referint, ells i el fiscal anticorrupció, David Martínez Madero, mort al 2011, gran amic que sempre va estar al meu costat i a qui dedico el llibre.

Com neix aquesta novel·la?

Neix de la indignació de comprovar que la corrupció d’estén com una taca d’oli en tots els àmbits. Naturalment són una minoria els jutges, policies, poítics i empresaris corruptes, però el perjudici que poden causar en la societat és molt gran. Un atracador pot fer mal, però el blanqueig de diners a gran escala té conseqüències nefastes, però com que els qui ho fan no maten, ni violen, ni es punxen, tenen una altra consideració.

Per què aquest títol?

Fa referència a un moment de la novel·la en què es parla del que és l’amistat i el compromís utilitzant la faula del porc i la gallina que volen muntar un restaurant d’ous amb cansalada. La gallina s’involucra, però el porc es compromet. Hi ha una diferència substancial.

Es consolida Patricia Bucana com el teu alter ego femení?

Sí, realment tenim moltes coses en comú. Ella encarna el perio­dista de crònica negra que ha de fer mans i mànigues per comptar amb totes les fonts, no només amb la policia, sinó també amb el testimoni de les víctimes, els advocats, els confidents i tots els actors implicats en una realitat polièdrica En aquesta segona novel·la, la Patrícia ha madurat i ha assumit que si baixes a les cloaques massa vegades, les rates et poden mossegar. És un risc que s’ha d’assumir en ares d’una informació de qualitat, tot i que sempre hi ha d’haver límits.

Trobes a faltar la feina de periodista?

No he deixat de fer mai de ser periodista que no és res més que tenir els ulls més oberts que la resta i unes grans dosis de curiositat. La diferència és que abans investigava per divulgar la informació i ara ho haig de mantenir en secret. Les novel·les són per mi una forma de donar sortida a històries que sé i que no puc explicar a causa del càrrec que ocupo.

(Entrevista publicada al número 412 La Veu de Montcada i Reixac corresponent a la segona quinzena de novembre de 2012)

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: