Crítica social i humor àcid a la darrera estrena de Teatrac

L’Auditori Municipal va fer un ple absolut el 14 de novembre amb la comèdia ‘Hay motín, compañeras’ que, a més de deixar escapar forces rialles entre el públic, va colpe­jar­­ les seves consciències amb encertades crítiques so­cials. Per cloure el cicle teatral ‘Montcada a Escena’, la companyia Teatrac, de l’Abi, es va atrevir amb un text complex i inèdit del dramaturg Alberto Miralles i ho va fer sense caure en la comicitat dels personatges estereotipats, un dels perills d’una obra com aquesta, ambientada en una presó de dones convertida en un centre d’interès mediàtic a causa d’un motí. El director del muntatge, Josep Lluís Jiménez, ha sabut extreure la humanitat de cadascun dels personatges, que oscil·len entre la paròdia i la rialla fàcil, i mantenir la denúncia social. Cal remarcar la lleugeresa amb què transcorre l’espectacle, d’una hora i mitja de durada, tenint en compte que l’acció es concentra en un sol espai i pràcticament en un únic fragment temporal. L’excel·lent treball actoral, amb diàlegs plens de ritme, impedeixen que la intensitat de l’obra decaigui en cap moment. L’ús d’alguns fragments musicals que van directes a la memòria col·lectiva contribueixen a atrapar l’atenció del públic. Per contra la il·luminació, lineal i sense gaires canvis, i l’escenografia, escassa i amb poca funcionalitat, treballen en contra dels actors, sobre els quals recau tot el pes de la dramatúrgia. Però, en conjunt, l’obra fa passar una bona estona a l’espectador i no deixa indiferent a ningú, tant per la vessant més còmica com per la vessant de denúncia, que abasta temes tan actuals com la violència de gènere, les fisures del sistema judicial i la corrupció dels estats, entre d’altres.