Els Amics de Reixac es retroben al peu de l’església per celebrar la seva assemblea anual

La jornada va comptar amb l’assistència de 150 persones

L'assemblea anual dels Amics de Reixac es va celebrar al seu local
Ferran Rivera
La Cobla La Nova del Vallès va amenitzar la ballada de sardanes dels Amics de Reixac
Trobada dels Amics de Reixac

Amb més abraçades que mai”. Un dels cuiners de la paella resumia amb aquestes paraules la trobada dels Amics de Reixac, celebrada el passat 12 de juny. En un degoteig constant, s’anava omplint l’aparcament habilitat per a l’ocasió a pocs metres de l’Església de Sant Pere de Reixac. Alguns excursionistes s’aturaven encuriosits i atrets per l’olor a fumet de la paella que preparaven els cuiners, que des de fa anys tenen la responsabilitat d’aportar el bon gust a la festa.

Sonava la sardana Els avis Nin i, de mica en mica, la rodona de mans agafades s’anava fent cada vegada més gran fins a omplir tota la pista, just davant l’escenari on tocaven instruments de vent i corda els onze músics de la Cobla La Nova Vallès. Una filera d’associats entraven al local social per saludar els companys i es fonien en abraçades interminables. “Ja era hora, sembla que no arribava mai el moment de retrobar-nos”, comentava una de les dones que va aprofitar la trobada per visitar el cementiri i portar un ram de flors a la tomba del seu marit.

Volem seguir millorant l’entorn de Reixac, solucionar les humitats al cementiri, reformar la cuina del local social i continuar oferint activitats diverses”, va dir el president Eduard Aguilar

Precisament, un dels objectius de l’associació, que compta amb uns 400 socis, és el manteniment del cementiri, segons ens recorda el president d’Amics de Reixac, qui va explicar el pla de treball per als propers mesos:”Volem seguir millorant l’entorn de Reixac, solucionar les humitats al cementiri, reformar la cuina del local social i continuar oferint activitats diverses com ara la revetlla de Sant Pere l’1 de juliol i el concert de jazz el 16 de juliol; també recuperarem l’aplec de sardanes al setembre després de molts anys de no fer-ho a Reixac i acabarem amb una caminada des de Montcada al desembre per col·laborar amb la Marató de TV3″.

Des de primera hora del matí, Aguilar estava pendent que l’organització funcionés a la perfecció i, de tant en tant, s’incorporava a la rodana a ballar sardanes, sense perdre de vista com s’anaven omplint les taules disposades sota la filera de carpes instal·lades en el pla de l’església. Amb una temperatura de 35 graus passat el migdia, l’ombra dels pins estava cada vegada més sol·licitada. Càmera en mà, Ferran Rivera es va dedicar a immortalitzar els moments més especials del retrobament, suspès en els dos darrers anys a causa de la pandèmia. 

Els cuiners Pere i Ramon, acabats d’arribar de Vic i Manlleu, respectivament, tenien tots els ingredients de la paella preparats i només esperaven el senyal per posar-hi l’arròs, assegurant que “el secret és posar-hi molt amor i bons ingredients: les gambes, els escamarlans, els musclos, el sofregit de ceba, tomàquet i pebrot, i molta fe perquè així sempre surt bé la paella”. Tots els ingredients perfectes per acompanyar una trobada especial, que any rera any manté viu l’esperit de Reixac, passant de generació en generació, en una excel·lent combinació de fe, tradició i amor pel llegat cultural i natural dels nostres avantpassats. La jornada va acabar amb l’actuació del duet L’Esquitx, que va fer ballar el públic assistents, i una xocolatada popular.

Seccions:
Etiquetes:

Els comentaris estan tancats.