Luis Bolívar: ‘Escric el que m’agradaria llegir a mi’

L’institut Pere Mata de Reus, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, va ser convertit després de la Guerra Civil en un camp de presoners. Aquest fet, desconegut per a moltes persones, va ser el punt de partida de la saga de novel·les Lazos invisibles, escrita per Luis Bolívar (Montcada i Reixac, 1961), a qui l’Associació Cultural Montcada (ACM) va convidar ahir la tarda al seu local.

“Escric el que m’agradaria llegir a mi”, va dir l’autor, que barreja la novel·la històrica amb la novel·la negra, dos dels seus gèneres preferits, seguint les petjades d’escriptors com Ken Follet i Dan Brown. La seva darrera novel·la ‘Ríos de desolación’ (Carena Ediciones) se centra en les Brigades Internacionals, la batalla de la Bossa de Bielsa –un enfrontament bèl·lic el 1938 a l’Alt Aragó– i els camps de refugiats dels republicans espanyols a França. Les anteriors que integren la saga literària són Cicatrices del desastre i Tras el fuego, las cenizas.

Fill de Can Sant Joan, Bolívar va treballar de professor a l’escola El Viver als anys vuitanta i, poc després, va marxar a viure a Reus, on es va especialitzar en educació especial i orientació educativa. Arran de la seva jubilació, ara fa dos anys, dedica bona part del seu temps a l’escriptura, una de les seves passions, juntament amb la pintura i la història.