Especialistes en història local demanen una correcta gestió per conservar i difondre el patrimoni

Especialistes en història local han posat de manifest la necessitat de gestionar el patrimoni local de forma correcta per divulgar-lo i conservar-lo. Una taula rodona celebrada a la Casa de la Vila ha obert aquest matí el programa de ‘Som Patrimoni’, una iniciativa promoguda per l’AV de Montcada Centre, amb el suport d’altres entitats, amb l’objectiu de fer visible i treballar per mantenir el patrimoni local. “Aquesta primera edició hi haurà un tastet de tots els àmbits patrimonials i en pròximes edicions dedicarem les jornades a un aspecte concret”, ha anunciat el president de l’AV, Dani Moly, qui ha actuat com a moderador del debat. Els convidats han estat la directora del Museu Municipal, Mercedes Durán, l’historiador Jaume Alcázar i els especialistes en història i cultura local Elisa Riera i Josep Capella. Tots quatre han definit patrimoni i han coincidit a destacar que aquest concepte va més enllà dels elements arquitectònics a protegir sinó que també és la memòria oral, el llenguatge, les tradicions –socials, familiars…– els espais verds, l’art i els documents, tot allò que aporti identitat.

 

Amb major o menor grau de pessimisme sobre el futur del patrimoni local, els especialistes parteixen de la base que la població desconeix quins són els elements patrimonials del Montcada i Reixac i que hi ha el perill que en continuïn desapareixent si no es posen mitjans perquè això no passi. Un dels motius que els especialistes han apuntat per justificar aquest desconeixement patrimonial és el que consideren una falta de identitat de Montcada i Reixac com a municipi. “El mal d’aquest poble ha estat la manca de fet identitari, que la divisió per barris no ens ha possibilitat afrontar els problemes conjuntament”, ha exposat Capella, un argument que comparteix Durán en considerar que “la proximitat amb Barcelona ha absorbit els trets específics del municipi” i també Riera, qui ha recordat la frase de “no es pot estimar allò que no es coneix” i ha recordat que, quan era professora, els seus alumnes creien que Bifurcació era un altre poble.

 

Per la seva banda, Alcázar considera que durant els últims anys Montcada ha perdut molt patrimoni, “però no més que Ripollet o Cerdanyola, ciutats amb una història comuna; la diferència és que en altres ciutats s’ha gestionat bé el patrimoni i la població el coneix”. L’historiador local, qui ha recordat que a Montcada hi ha una gran riquesa patrimonial, amb vestigis de totes les èpoques de la història, va formar part de l’equip que l’any 2000 va fer el Catàleg de Patrimoni Local, un document que, 10 anys després, encara no és una realitat perquè es troba paralitzat a la Diputació de Barcelona –ens que va donar suport el municipi en l’elaboració del document, que va fer un inventari de 160 elements susceptibles de ser protegits.

 

Entre els experts i el públic assistent, al debat s’han apuntat possibles accions per conservar i difondre el patrimoni, com la creació d’un arxiu municipal que reuneixi tota la documentació de què disposa actualment el consistori i les entitats; la creació d’una comissió del patrimoni formada per representants del Museu, la Fundació Cultural, la Regidoria de Cultura, de Medi Ambient i del món associatiu o establir un sistema perquè la gent identifiqui els elements patrimonials quan hi passi pel davant. A nivell educatiu, s’ha proposat assignatures específiques a primària i secundària sobre la història local. De fet, el Catàleg d’Activitats Educatives de la Regidoria d’Educació inclou visites per Montcada i, tal com ha recordat Durán, gairebé tots els infants passen cada any pel Museu.

 

Sobre la implicació de les administracions, els especialistes han recordat als governs que, encara que no tinguin sensibilitat envers el patrimoni, “en tenen responsabilitat”. A l’acte ha assistit el president de l’Àrea Econòmica del consistori, Joan Maresma (CiU), qui ha destacat que a Montcada, “el problema no més de falta de sensibilitat, si el Catàleg no ha tirat endavant encara és per una qüestió jurídica però també econòmica, no hem d’oblidar que el patrimoni en moltes ocasions està en mans de privats”. L’edil ha demanat als presents que unifiquin criteris i facin propostes concretes “en positiu”, afegint que creu en la feina que pugui tirar endavant una comissió sobre el patrimoni.

 

El debat ha obert el programa d’actes de ‘Som Patrimoni’, que ha continuat a la tarda amb la reproducció d’un poblat ibèric al carrer Major a càrrec del grup Ibercalafell. Els visitants també han pogut gaudir d’una exposició sobre el jaciment Les Maleses i d’un taller d’introducció a l’arqueologia. Demà diumenge hi haurà activitats sobre l’època medie­val, com una exposició sobre els orígens agraris i ramaders de Montcada –que recupera la Fira Agrícola–, una sessió de jocs i un dinar a càrrec de l’expert en gastronomia medieval Marc Giovani.  En l’apartat d’història moderna i tradicions també s’han programat sardanes, castellers, una exposició sobre la Montcada de l’estiueg –amb la col·laboració de la Fundació Cultural– i un itinerari per la Montcada modernista. En el marc de ‘Som Patrimoni’, aquesta nit es farà el Correllengua 2010, que organitza la Coor­­dina­dora d’Associacions per­­ la Llengua (CAL). Un correfoc infantil s’encarregarà de portar la flama del Correllengua, a les 20.30h a a la plaça Francesc Macià (Mas Rampinyo). Demà hi haurà un recital de poesies i el Gran Dictat (de 17 a 20h).