Felícia Fuster o ‘la dona faber’
La filòloga Margarida Codina explica el llegat literari de l’artista barcelonina a la xerrada organitzada per l’Associació Cultural Montcada
L’Associació Cultural Montcada va organitzar una xerrada sobre la vida i obra de Felícia Fuster (1921-2012) el passat dijous, afegint-se al programa ‘Any Felícia Fuster’ en commemoració del centenari del naixement de l’autora. Margarida Codina, llicenciada en Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura Comparada a la UB, va impartir la conferència.
Nascuda el 1921 al bressol d’una família de ferreters de la Barceloneta, Fuster es forma en arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona. El 1951 es trasllada a París, on treballa per una agència publicitària. La seva afició pels diferents camps artístics la van portar a anomenar-se a si mateixa com la ‘dona faber’, aquella que coneix tots els oficis.
Es reafirma com a poetessa el 1984, quan es presenta als Premis Carles Riba amb el poemari Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Tot i que no va guanyar, va aconseguir el reconeixement d’autores com Maria Mercè Marsal i va iniciar la seva etapa com a escriptora professional, publicant els seus escrits. “La seva obra era tan indiscutiblement bona que de seguida força gent va reconèixer-la”, va exposar Codina, qui també va destacar la singularitat del seu estil. L’escriptora d’Aquelles cordes del vent va apostar per la meditació i reflexió sobre assumptes existencials. Influenciada per la cultura oriental, va introduir haikus i tankes a les seves obres.