‘Fem una feina invisible entre bastidors’

Format a l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle de l’Institut del Teatre, és membre de l’equip tècnic del musical ‘Mar i cel’ que el grup Dagoll Dagom representa al Teatre Victòria, sala on va debutar el 2014 en l’anterior versió d’aquesta gran producció. Des d’aleshores, ha treballat en una vuitantena de muntatges de gran i petit format –en els darrers cinc anys al Teatre Poliorama. Amb 30 anys, el seu pròxim repte professional serà treballar al nou espectacle del Mago Pop, que s’estrenarà a la tardor.

El meu primer contacte amb la part tècnica d’un teatre va ser a La Salle Montcada mentre feia Batxillerat. Quan s’hi feien actes, jo m’oferia com a voluntari per portar el so i les llums. Així va ser com vaig descobrir que em volia dedicar a aquesta professió.

Només acabar d’estudiar a l’Institut del Teatre, em va sorgir l’oportunitat de fer suplències al Teatre Victòria, en la reposició de ‘Mar i cel’ de l’any 2014. Va ser una prova de foc començar la meva trajectòria en un teatre tan gran –té 1.200 butaques– i amb una producció musical tan mítica. Per sort, els més veterans de l’equip tècnic em van ajudar a familiaritzar-me amb tot l’engranatge i aviat vaig aprendre a moure’m pel teatre com si fos casa meva.

Al Victòria hi vaig estar cinc anys, participant en diferents espectacles de Dagoll Dagom i d’altres companyies. Vaig gaudir especialment de ‘Cabaret, el musical’, la temporada 2017-18 perquè m’encanta la pel·lícula i coneixia moltes de les cançons gràcies al meu avi, que me les posava de petit.

L‘any 2000, vaig començar a treballar al Teatre Poliorama, una sala més petita –té 700 butaques– que fa multiprogramació. Això vol dir que en una mateixa setmana pots arribar a treballar en sis espectacles diferents, des de musicals de petit format, fins a obres de text. Com a tècnic, adaptar l’escenari per a cada muntatge t’obliga a aprendre totes les especialitats. No només llums, sinó també so, maquinària i vídeo. Pot resultar estressant, però li acabes trobant la gràcia.

Durant l’etapa al Poliorama, vaig sentir que formava part d’una gran família, establint vincles de companyonia amb totes les persones que fan possible una obra de teatre. A més, vaig tenir el privilegi de participar en ‘L’alegria que passa’, l’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, vivint la seva construcció des de zero. Un altre projecte estimulant va ser fer la gira de ‘Maremar’ per Catalunya com a responsable de llums.

Amb motiu de la nova reposició de ‘Mar i cel’, el passat setembre, he tornat als meus orígens, el Teatre Victòria, que registra un ple total cada dia. A l’equip tècnic, hi treballem 13 persones. La nostra feina comença dues hores abans de l’espectacle, quan ens dediquem a comprovar que tot funciona correctament. El que ens fa patir més és el vaixell. Pesa nou tones i la complexitat del seu engranatge ens ha donat algun ensurt més d’una vegada.

El pròxim repte serà participar en el nou espectacle del Mago Pop al Victòria. He fet de tècnic de llums per a mags com Juan Tamariz i Jorge Blas, però serà la meva primera experiència en un espectacle d’aquestes dimensions. En l’il·lusionisme, diuen que les llums són molt importants perquè ajuden a fer feliç l’espectador i, sobretot, al mag.

Fem una feina invisible entre bastidors. En gaudeixo, però també és sacrificada perquè treballes tots els festius. En un futur, m’agradaria dedicar-me al disseny d’il·luminació per a espectacles. Un altre somni seria fer una gira amb la companyia Cirq du Soleil, que combina les arts escèniques que més m’agraden, el teatre musical i el circ.